divendres, 8 de juny de 2012

City Sickness (Tindersticks)

La recent actuació dels britànics TINDERSTICKS al Casino L'Aliança, de BCN, m'ha recordat la vegada que els vaig anar a veure, fa ...un munt d'anys ("au, au, no tants" diria la senyora de l'anunci de Fairy), en aquella ocasió a la Sala Apolo i, sobretot, l'impacte que em va provocar el seu primer disc, Tindersticks (1993), que vaig descobrir de manera ben casual.
Va ser durant el vol BCN-Nova York, mentre fullejava ben distret una revista d'actualitat, potser Cambio 16, Triunfo o una per l'estil, quant vaig llegir el comentari a la pàgina de discos recomanats, tot i que el que primer em va cridar l'atenció va ser la caràtula, obra de l'artista Suzanne Osborne. I, sense haver-lo ni tan sols escoltat una vegada, aquest va ser un de la dotzena de CD que, a un preu sensiblement inferior al de la meva botiga de discos "de capçalera" de la època, Discos Castelló del carrer Nou de la Rambla, em vaig emportar de la franquícia de Tower Records de l’Upper West Side.
Aquest sextet de Notingham, liderat indiscutiblement pel seu cantant, Stuart Staples, dotat d'una profunda veu de baríton i amb una afectació que tant ens recorda a crooners clàssics com Scott Walker com a Ian Curtis o Nick Cave, practica un pop "de càmera", amb influències del soul i del jazz, amb una profusió d'instruments com guitarres, piano, orgue, violí, viola, trompetes, vibràfon...que li dona un so inconfusible. Les elaborades composicions, meticulosament gravades i amb una orquestració tan elegant, sempre complementant la portentosa veu del líder, donen un resultat melodramàtic, majestuós i barroc, el que podríem anomenar "univers Tindersticks".
Dels nou discos publicats per la banda, els més valorats son els tres primers, els homònims Tindersticks (1993) i Tindersticks II (1995) i Curtains (1997), però el seu nivell qualitatiu no ha minvat gens, incloent-hi el recent The Something Rain (2012). Durant un temps el grup va estar a punt de dissoldre's i Staples fins i tot va publicar un parell de discos en solitari, Lucky Dog Recording (2005) i Leaving Songs (2006), els seguidors ja els coneixereu. Però als altres interessats alhora en iniciar-se en aquesta banda tan atípica com interessant us recomano algun dels seus preciosos dobles discos gravats en directe, com The Bloomsbury Theatre (1995) o Live in London 2010 (2010).
Per a la CdD he escollit un tema dels 22 que conté el primer disc al llarg dels 77 minuts de durada, dubtant fins a darrera hora entre el track número 12, Jism, i el número 6, aquest City Sickness pel que m'he he acabat decidint i que podeu gaudir en la versió original de l'àlbum i en un vídeo en directe d'uns anys després.
 - TINDERSTICKS. City Sickness. Tindersticks (1993).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada