Cada vegada que començo a escoltar un disc de RON SEXSMITH, i en particular aquest Retriever (2004), em passa com en aquell anunci de patates fregides a la TV, que diu: "¿A que no puedes comer solo una?". I es que es donar-li al play i ja no pots parar. Totes les cançons son tan bones i estan tan ben seqüenciades que entren fluidament una darrera de l'altra fins al final.
Desprès d'uns inicis en el terreny de la música folk, a partir precisament d'aquest disc, el sensible narrador canadenc, sense descuidar les seves arrels guitarrístiques, va girar en busca d'un estil més pop per a la seva obra. Retriever, dedicat als malaurats Elliott Smith i Johnny Cash, es una col·lecció de cançons d'amor, fruit d'una nova relació sentimental de l'autor que, amb ploma delicada, relata confessions sovint amb pòsit agredolç . Amb una veu lírica, de timbre juvenil, interpreta dotze temes de gran nivell melòdic que el productor suec Martin Terefe vesteix amb un bloc de preciosos arranjaments orquestrals, convertint-se en una fórmula que Sexsmith administra amb sentit i emotivitat, buscant i, per a mi, trobant, un espai propi d'expressió.
Fa un parell d'anys la M i jo varem assistir al seu concert a la sala Bikini, de BCN, on vam gaudir de la seva ben modulada veu però, desgraciadament, no de la seva música, ja que va interpretar les cançons en format naked, amb la guitarra, que va alternar amb el piano i només amb un acompanyant amb un, això sí, preciós, contrabaix elèctric. Cap al final del concert va tenir el detall (?) cap a la galeria d'intercalar quatre o cinc estrofes en castellà d'aquella cançó "Como una sonrisa eres tú, eres tú...así, así, eres tú", que, per a sorpresa meva, va ser seguida per una bona part d'un públic que encara no havia nascut quant la cantaven els Mocedades.
Es una llàstima que, pel compromís de la CdD de comentar un, i només un, tema a la setmana, no pugueu gaudir a continuació, més que d'un petit tastet d'aquesta obra atemporal.
- RON SEXSMITH. Imaginary Friends. Retriever (2004).
Vídeo afegit posteriorment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada