Madman Across The Water (Elton John)

Avui en dia us pot semblar kitsch però, fa quatre dècades, us ben asseguro que era el paradigma de la modernitat.

A començament dels anys 70’s estudiava jo intern als “hermanos”, es a dir, al Col·legi La Salle, de Tarragona, i per les nits, quan anava  al llit, escoltava amb un petit transistor, l’antena del qual feia contactar amb el ferro del somier per amplificar la recepció, una emissora anomenada Radio Luxemburg, on posaven les darreres novetats internacionals.

I es allí on vaig sentir per primera vegada, noticia que va córrer com la pólvora entre els meus amics, un jove anglès amb sòlida formació musical, que interpretava unes composicions pròpies fantàstiques.

Es tractava d’ELTON JOHN, actualment famosíssim i controvertit personatge que, sobretot en els primers anys en els que contava amb la col·laboració d’en Bernie Taupin com a lletrista, va gravar des d’emotives balades a temes del més pur rock’n’roll, passant per el aleshores anomenat rock progressiu, i deixant-nos un llegat, en els seus cinc o sis primers discos, entre el més sublim de la història de la música pop.

Per la seva contribució a la lluita contra la Sida, amb la Elton John AIDS Foundation al capdavant des de 1992, i altres mèrits, ha estat nomenat Cavaller de l’Ordre de l’Imperi Britànic, el que comporta el tractament de sir.

Dos altres magnífics temes més han disputat fins el final per la CdD d’aquesta setmana, un es Rocket Man, de l’àlbum Honky Chateau (1972) i l’altre Candle In The Wind, del Goodbye Yellow Brick Road (1973), aquest originalment dedicat a Marilyn Monroe, a la que es refereix amb el nom de pila amb aquell inici “Goodbay Norma Jean...” i desprès reversionat per interpretar emotivament a l’enterrament de la seva amiga Lady Di.

Però al final he optat per un de menys obvi, el titulat homònimament  com el primer disc de l’artista que, malgrat ser ja el quart, vaig tenir a les mans. Es un disc conceptual, amb la bogeria com a tema recurrent i es creu que es una metàfora sobre la desgraciada presidència de Richard Nixon als USA, idea que, sense donar cap explicació alternativa, ha desmentit en Taupin.

Encara ara, 40 anys desprès, quan sento l’expansiu so dels paratges instrumentals amb aquell rics arranjaments de corda, cap a la meitat i al final del tema, se’m posa, com diu aquell, la “gallina de piel”.

Comproveu-ho clickant sobre el reproductor.

- ELTON JOHN. Madman Across The Water. Madman Across The Water (1971)

Vídeo afegit posteriorment.