Dylan Covers-15:
El tema de BOB DYLAN que confrontarem avui
amb una versió a càrrec d'un "conegut" del blog és el que
enceta una altre del seus àlbums més decebedors, New Morning
(1970), tot i que el considero millor, el que no era gaire difícil, que el seu
infame predecessor, Self Portrait (1970), publicat només
quatre mesos abans.
L'onzè LP de la seva discografia, en
l'enregistrament del qual van intervenir el productor habitual, Bob Johnston,
que el va deixar penjat a meitat de la feina per anar-se'n amb Leonard Cohen, i el multiinstrumentista Al Kooper -el de la mítica
"intro" de Like A Rolling Stone (vegeu aquí)- que sembla que
també en va acabar fins als dallonses a causa de la volubilitat del
cantautor, fins al punt de ni figurar en els crèdits, tot i que en les seves
dotze tracks es respira un ambient de pau i assossec que semblen
reflectir la seva estabilitat personal i familiar del moment, aleshores amb 29
anys.
Un seguit de cançons poc convencionals, amb
lletres en les que barreja l'humor, com a Day Of The Locusts, en la que
fa mofa de quan es va haver de posar toga i birret per rebre el títol de Doctor
honoris causa per la Universitat de Princeton (recordem que a recollir el
Premi Nobel de Literatura l'any 2016 ni tan sols s'hi va presentar) amb
l'esmentada felicitat domèstica i fa incursions en terrenys no habituals com el
jazz spoken word a If Dogs Run Free o Three Angels, al meu
parer bastant desencertades, o el gòspel, a Sign On The Window,
en la que se'n surt prou bé tocant el piano.
Un disc del que, posats a salvar alguns temes, en
destacaríem l'homònim New Morning, The Man In Me i, per
sobre de tots, la CdD, If Not For You (Si no fos per tu), en el
que declara dependència emocional cap a la seva estimada primera
esposa, Sara, amb aquesta oda a la natura, com es reflecteix a la tornada:
"Si no fos per tu el meu cel cauria, la pluja s'acumularia, si no fos per
tu no seria enlloc, estaria perdut si no fos per tu".
Una cançó que només uns mesos després publicaria
un veritable amic, GEORGE HARRISON, l'ex Beatle, en el seu
(triple) àlbum de debut, All Things Must Pass (1970),
enregistrament en el qual va participar una constel·lació de
"coneguts" nostres com Peter Frampton a la guitarra, Billy Preston a l'orgue, Klaus Voormann al baix, Alan White a la
bateria o el mateix Ringo Starr a la pandereta.
Tot seguit podeu comparar les versions originals
dels dos artistes a més a més, com a torna, de la que van interpretar
conjuntament en els assajos del mític Concert For Bangla Desh (1971),
tot i que finalment no la van tocar a l'espectacle, en la que queda palesa la
seva complicitat.
- BOB DYLAN/GEORGE HARRISON. If Not For You/New Morning (1970)/All Things Must Pass (1970).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada