Penny Lane (The Beatles)

 

La CdD d'avui, la que commemora el XV Aniversari del blog, està dedicada, com és norma, a THE BEATLES, els fab four que "ho van canviar tot", si més no per a la meva generació. I, en aquest cas, es tracta d'un tema, Penny Lane, acreditat per conveni al tàndem Lennon-McCartney però d'autoria pràcticament exclusiva del segon, que va ser editat com a single de dues cares A, compartit ni més ni menys que amb Strawberry Fields Forever -precisament el primer dels 682 posts publicats fins ara- i inclòs després en l'edició americana de l'LP Magical Mystery Tour (1967) però que no formaria part de l'insòlit doble single amb el mateix nom que va sortir a Europa (vegeu aquí).

Una cançó que fa referència a un carrer real de la seva Liverpool natal o, més concretament, a una cruïlla amb una rotonda on confluïen diverses línies d'autobús que comunicaven l'apartat barri on vivien els dos beatles esmentats amb el centre urbà i a prop de l'església de St. Barnabas al cor de la qual havia cantat Paul McCartney de petit.

Amb una lletra costumista, i un xic nostàlgica, en la que apareixen personatges com un barber, el negoci del qual ha persistit a la jubilació del propietari (In Penny Lane, there is a barber showing photographs...); un banquer, establiment posteriorment substituït per una clínica (On the corner is a banker with a motorcar...); un bomber (Penny Lane, there is a fireman with an hourglass...) i una infermera ben eixerida (A pretty nurse is selling poppies from a tray...), es diu que va ser John Lennon qui hi va aportar, a la frase repetida de "Penny Lane és a les meves orelles i els meus ulls" (Penny Lane is in my ears and in my eyes), els ver que diu "A four of fish and finger pies" que, literalment significa "Quatre de peix i pastissos de dits" però que, en argot, és una obscenitat que em resisteixo a traduir.

Una balada basada en una melodia de piano, al que, amb la banda en ple procés experimental, s'hi afegeixen un seguit d'instruments clàssics -arranjats i dirigits, esclar, pel productor, George Martin- dels que sobresurt un solo de trompeta piccolo a càrrec de David Mason (no confondre amb Dave Mason, el guitarrista de Traffic), inspirat en el 2on Concert de Brandenburg de J.S. Bach, que ha esdevingut un homenatge a la ciutat que els va veure créixer, fins al punt d'haver resistit una iniciativa del consistori de canviar el nom d'aquest i altres carrers, per estar vinculats a personatges com el tal James Penny, enriquit amb el tràfic d'esclaus al s. XVIII, el contrari del que succeiria a Barcelona amb Antonio López, Marquès de Comillas, desaparegut del nomenclàtor l'any 2018.

Penny Lane no és només una cançó sinó una prova més de la immensa capacitat de Macca per capturar la bellesa de l'ordinari per convertir-ho en extraordinari.

- THE BEATLES. Penny Lane. Magical Mystery Tour (1967).