Aquarius/Let The Sunshine In (The 5th Dimension)

 

La sort del quintet, anomenat aleshores The Versatiles, integrat per dues guanyadores de sengles concursos de bellesa, Marilyn McCoo i Florence LaRue i tres amics, Lamonte McLemore, Ron Towson i Billy Davis Jr. canviaria de repent quan l'any 1966 els fitxaria Johnny Rivers per a la seva recent estrenada Soul City Records, amb la condició d'actualitzar la seva imatge, així com el nom, que en endavant passaria a ser THE 5th DIMENSION.

Decisió que es va demostrar afortunada per l'èxit del seu primer single (vegeu aquí), preludi del LP del mateix nom, Up, Up, And Away (1967), obra d'un jove, i posteriorment famós, cantautor Jimmy Webb (l'autor de Highwayman, interpretada per The Highwaymen i CdD en el seu dia i al que em comprometo a dedicar-li pròximament una sèrie de posts), autor de la majoria de cançons del segon àlbum, The Magic Garden (1967), no tant reeixit, als que seguiria el més divers Stoned Soul Picnic (1968), amb un parell de temes, incloent l'homònim, de Laura Nyro i d'un altre que comentaré després.

Uns discos que, combinant encertadament rhythm & blues i soul psicodèlic i amb unes harmonies vocals tan impecables com la producció, evocaven amb precisió l'esperit de la Califòrnia de la època, condició que canviaria a partir de la venda de la discogràfica per Rivers, el seu mentor, i una involució del seu estil cap al pop més comercial, amb resultats inferiors als esperats, del que en resultaria un seguit d'abandonaments al si del grup, primer, el 1975, de McCoo i Davis que, per cert, ja eren parella (si em permeteu el safareig, LaRue també es va casar amb el seu mànager, Marc Gordon), i de Towson el 78, amb l'entrada i sortida de nous membres i alguna reagrupació que els relegaria al que coneixem com "el circuit de la nostàlgia", en el que em consta que segueixen immersos, actualment amb el nom de Florence & The 5th Dimension, amb un catàleg discogràfic que s'apropa a les dues dotzenes. 

I, reprenent el fil del que us deia abans respecte al quart àlbum, van tenir l'encert d'enregistrar un medley ("popurri" en el nostre idioma) de les dues cançons que inicien i finalitzen Hair (1967), el famós musical amb lletra de James Rado i Gerome Ragni i música de Galt McDermot, posteriorment portat al cinema (Milos Forman, 1979) que versa sobre la cultura hippie dels anys 60 i que tan èxit va tenir als teatres de Broadway i Londres als anys 70, en part, també cal dir-ho, per les polèmiques escenes en les que actors i actrius apareixen amb un nu integral. 

Els temes del popurri en concret eren Aquarius i Let The Sunshine In, de l’extraordinari ressò del qual se'n va desprendre l'àlbum The Age Of Aquarius (1969), produït per Bones Howe, entre les 12 tracks del qual trobem composicions dels esmentats Webb i Nyro, de Neil Sedaka i del francès Gilbert Bécaud, a més a més d'una versió de Those Were The Days (aquí Que tiempo tan feliz), popularitzada un any abans per Mary Hopkin i una altra de més sorprenent de la mítica Sunshine Of Your Love, de Cream, CdD en el seu dia.

Un single que, ensucrant el to més aviat rebel, si més no, contracultural del musical, va significar el seu més gran èxit comercial, basant-se en la predicció astrològica de que una nova època (L'Era d'Aquarius), basada en l'amor, l'harmonia i la pau, estava a punt d'arribar per substituir a l'actual Era de Piscis, un himne a l'esperança per a un mon immers en el caos, aleshores i, malauradament, encara ara.

- THE 5th DIMENSION. Aquarius/Let The Sunshine In. The Age Of Aquarius (1969).