WILD PINK és una banda d’indie-rock de Nova York liderada pel compositor,
guitarrista i cantant John Ross qui, entre els seus magnífics tercer, A
Billion Little Lights (2021) i quart, ILYSM (2022)
àlbums, va ser diagnosticat i tractat d'un càncer limfàtic.
Potser per aquest motiu el seu estil melòdic, càlid i reflexiu, proper a l’alt-country,
va experimentar un canvi substancial en el darrer, Dulling The Horns
(2024), enregistrat en directe i, per això, molt menys polit, amb guitarres
distorsionades i un tempo més accelerat, amb el resultat d'un so més cru i
semblant al dels seus concerts, tot i que, de tant en tant,
es deixin caure alguna pedal steel, violí o sintetitzador que suavitzen la
cosa.
Un disc amb un títol en el que s'entreveu la metàfora del desgast dels
objectes a conseqüència del seu ús, amb el que li ha suposat a l'autor la
lluita contra la seva malaltia, de manera que el cansament i l'esperança
constantment s'entrecreuen en les seves deu tracks que, si bé conserven
alguns detalls atmosfèrics recognoscibles de la banda, resulten en general
d'una textura més rugosa, allunyada de la pulcritud de les produccions
anteriors, en el que hi té molt a veure, comandant la producció, l'enginyer Justin
Pizzoferrato.
Un LP d'aquells, com gairebé sempre, la veritat, que a mi m'agrada escoltar
d'una tirada, total, no son més de 37 minuts, i així gaudir de tots els temes, Eating
The Egg Whole, Disintegrate, l'homòleg fel títol, l'irònic Catholic
Dracula o el que l'enceta, i CdD d'avui, The Fences Of Stonehenge,
en el que un desil·lusionat Ross reflexiona sobre la persistència de les
creences quan es pregunta "Encara t'ho creus?" (Do you believe,
that?...Do you believe it?...), amb una resposta críptica que, al meu
parer, ve a dir, amb resignació, que es tracta de començar de nou.
Tot seguit podeu gaudir de la versió oficial i d'un directe en el que el
cantautor està acompanyat per Arden Yonkers al baix, Dan Keegan a
la bateria i Mike Brenner a la steel guitar, i així els veiem la
cara.
- WILD PINK. The Fences Of Stonehenge. Dulling The Horns (2024).
