Mahashmashana (Father John Misty)

 

A la llista de músics de rock que han substituït les baquetes pel micro, entre els quals es compten Phil Collins, bateria de Genesis fins que va assumir el lloc de Peter Gabriel, com a preludi d'una popular carrera solista; Bobby Gillespie, acompanyant dels germans Jim i William Reid a The Jesus and Mary Chain abans de formar Primal Scream o Dave Grohl, qui marcava amb contundència el ritme a Nirvana i ara lidera com a cantant i guitarrista els reeixits Foo Fighters, n'hi afegirem avui un altre més, tot i que la trajectòria no és superposable.

I és que Josh Tillman va compatibilitzar el seu treball a la bateria en bandes minoritàries com Saxon Shore amb la publicació, de la mà del seu amic Damien Jurado i amb el nom artístic de J. Tillman, d'alguns àlbums amb un estil folk intimista i una mica tristoi dels que en podrien destacar Vacilando Territory Blues i Year In The Kingdom (tots dos el 2009), quan ja formava part dels molt més coneguts Fleet Foxes, amb qui va enregistrar el segon LP dels de Seattle, Helplessness Blues (2011).

Una formació que el de Maryland abandonaria de seguida per iniciar, amb un altre nom l'origen del qual desconec, FATHER JOHN MISTY, un canvi de domicili, ara al bohemi barri de Laurel Canyon de Los Angeles i, sobretot, d'estil, ara més proper a l’indie-rock i amb un lirisme especialment satíric, una segona i més reeixida etapa en la qual, mentre lluita contra diversos trastorns psicològics i addiccions, porta publicats mitja dotzena de discos més, dels que us en destacaria I Love You, Honeybear (2015), God's Favorite Customer (2018) o el recent Mahashmashana (2024), a més a més de col·laborar com a productor o compositor amb dives com Beyoncé, Lady Gaga o, la meva preferida, Lana del Rey.

Com a CdD he triat el tema homònim del seu sisè i darrer àlbum, el nom del qual, Mahāśmaśāna (महाश्मशान), que en sànscrit significa "Gran crematori", està inspirat en la novel·la Memorial, de Bruce Wagner (2006). Un àlbum co-produït per Tillman i Drew Erickson, amb un altre amic, Jonathan Wilco, com a productor executiu, en el que conviuen estils com el folk, el rock psicodèlic i el pop de cambra amb arranjaments rics i expansius que embolcallen la seva expressiva veu, per a l'enregistrament del qual ha comptat amb una trentena de músics, entre instrumentistes i veus.

I el resultat, presentat amb una caràtula de Joe Roberts, en realitat un simple gargot amb una taca accidental de tinta vermella, han estat vuit llargues tracks, gairebé totes per sobre dels cinc minuts, del que en resulta una durada de 50, amb temàtica al voltant de l'existencialisme, el pas del temps i la salut mental, de les que en destacaria algunes com She Cleans Up, inspirada en la Punk Rock Loser de Viagra Boys i, en conseqüència, co-acreditada amb els membres d'aquesta banda sueca; Screamland, en la que intervé Alan Sparhawk, de Low, a la guitarra; Mental Health o la esmentada Mahashmashana.

Una epopeia malenconiosa, amb una producció "spectoriana" i en crescendo de més de nou minuts de durada, en la que, a base de metàfores, convida els oients a reflexionar sobre la transitorietat de la vida i la importància de trobar-li un significat.

- FATHER JOHN MISTY. Mahashmashana. Mahashmashana (2024).