Flowers In The Rain (The Move)

 

A mitjans dels anys 60 del s. XX es va produir un "moviment" de cinc músics de diversos grups de Birmingham, Anglaterra, per constituir-ne un de nou, al que, per aquest motiu, van anomenar THE MOVE.

Una banda que va comptar amb fins a quatre cantants alhora però indiscutiblement liderada pel compositor, guitarrista, i multiinstrumentista, Roy Wood, que va obtenir un gran ressò al Regne Unit, no només pel seu talent musical sinó per les tempestuoses actuacions en directe, amb una imatge gansteril i esquerpa, influenciada pel seu controvertit manager, Tony Secunda, qui els implicaria amb un ruïnós plet per difamació amb el primer ministre Harold Wilson a causa d'un acudit publicitari francament morbós en el que el mostraven nu i enllitat amb la seva secretària. 

El cas és que, durant el seu lustre d'existència, amb un imaginatiu estil proper al pop psicodèlic amb l'afegit d'efectes sonors i elements de la música clàssica, van publicar més d'una dotzena de singles molt reeixits, tot i que sense arribar al mercat americà ni formar part, per tant , de la coneguda "british invasion", fenomen que no es va donar amb els quatre àlbums editats, Move (1968), Shazam (1970), Looking On (1970) i Message From The Country (1971), en els dos darrer ja amb un altre mite, Jeff Lynne, a les seves files.

Un personatge que aportaria a la formació uns ambiciosos arranjaments barrocs i experimentals amb els que, barrejant imprevisiblement pop, rock, folk, jazz i influències clàssiques, acabarien amb la dissolució de la banda per donar-ne lloc a una altra de molt més reeixida, la coneguda Electric Light Orchestra, coneguda per l'acrònim ELO, de la que, així mateix, al poc marxaria Wood per continuar la carrera artística amb el grup Wizzard i en solitari.

La CdD d'avui és un dels seus temes més coneguts de l'homònim LP de debut, produït per Denny Cordell, amb 13 tracks, tres d'elles versions, com Hey Grandma, dels californians Moby Grape (de qui aviat en parlarem al blog, el que no em comprometo respecte a la ELO) i deu de Wood, com Yellow Rainbow, Walk Upon The Water, The Girl Outside, Fire Brigade i l'escollida, Flowers In The Rain.

Seqüenciada en sisè lloc, els royalties de la qual, per una ordre judicial encara vigent i a conseqüència de l'esmentat plet, segueixen destinats a un seguit d'organitzacions benèfiques, és una composició senzilla i colorista  de la que en destacaria els arranjaments de diversos instruments de vent com clarinets, corns, trompes i oboè per part de Tony Visconti, el productor assistent, amb una introducció amb efectes de pluja, amb una lletra onírica basada en un conte de fades, amb la veu de Carl Wayne, el cantant principal, i una irresistible tornada que fa:

          I’m just sitting watching flowers in the rain

          Feel the power of the rain

          Making the garden grow

          I’m just sitting watching flowers in the rain...       

- THE MOVE. Flowers In The Rain. Move (1968).