En el Muelle de San Blas (Maná)

 

Demà passat està prevista l'actuació al Palau Sant Jordi de Barcelona dels mexicans MANÁ, no tan sols la música dels quals sinó només escoltar el seu nom m'evoca inexorablement una tarda d'agost a la ciutat de Mérida (Yucatán), de visita a les zones arqueològiques d'Uxmal i Chichén Itzá, gaudint d'un cervesa Modelo mentre al bar sonava de fons l'MTV Unplugged (1999) que acabaven de publicar.

Un disc enregistrat a Miami en el que els de Guadalajara, Jalisco, interpreten temes propis de tres dels seus quatre àlbums anteriors com Rayando el sol, Perdido en un barco o l'homòleg (un relat, a ritme de reggae, d'un nen sense llar) del Falta amor (1990); Vivir sin aire i Oye mi amor, del ¿Dónde jugarán los niños? (1992); No ha parado de llover, Ana (en el que descriuen la desesperació d'una noia embarassada amb 15 anys) i l'homòleg (oda a l'activista ecologista Chico Méndez, assassinat per defensar l'Amazònia) del Cuando los ángeles lloran (1993) o En el muelle de San Blas, del Sueños líquidos (1997), així com versions d'altri com Desapariciones, de Rubén Blades; Se me olvidó otra vez, de Juan Gabriel; Te solté la rienda, de José Alfredo Jiménez o Coladito, un interludi musical en forma de duel entre l'autor, el percussionista de jazz afrocubà Luís Conte i Alejandro "el Animal" González, el bateria i coautor del quartet que, després d'alguns canvis, completaven definitivament el compositor principal, cantant i guitarrista Fernando, Fher, Olvera; el baixista Juan Diego Calleros i el guitarrista Sergio Vallín.

Una banda en el seu màxim moment de popularitat, premiada amb diversos reconeixements per la industria musical, la qual van explotar amb múltiples gires arreu del món, així com en reeixides col·laboracions amb artistes com Carlos Santana, en la coneguda Corazón espinado, composada per Fher, del Supernatural (1999) o, posteriorment, amb Zucchero Fornaciari, amb Baila morena, del Shake (2001), motius pels que, penso, van descuidar una mica la gravació de material nou. Així, entre la demora del següent LP, Revolución de amor (2002), i l'any sabàtic que es van prendre tot seguit, jo els vaig perdre la pista i no he arribat a escoltar cap dels posteriors, Amar es combatir (2006), Drama y luz (2011) ni el darrer del que en tinc constància, Cama incendiada (2015), ni tan sols amb el reclam de la participació d'artistes com els esmentats Blades, Santana i Zucchero i altres de tan reconeguts com Juan Luís Guerra o la mateixa Shakira.

El grup més famós d'aquell moviment mexicà conegut com a "Rock en tu idioma", del que també van formar part els Maldita Vecindad, Café Tacuba i altres, amb mèrits afegits com la iniciativa de col·laborar en la protecció del medi ambient amb la creació l'any 1995 de la Fundación Ecológica Selva Negra per el que obtindrien el reconeixement de l'ONU, que el 2003 els nomenaria Ambaixadors de la Bona Voluntat de la Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), honorant així el nom de Maná, una paraula polinèsia que significa "energia positiva".

I, de totes les esmentades, he triat com a CdD una del Sueños líquidos -el disc al desplegable interior del qual apareix una tal Letizia Ortiz, futura reina d'Espanya, aleshores estudiant de periodisme- inspirada en una tràgica història real, relatada en primera persona per la protagonista, Rebeca Méndez Jiménez, al mateix Fher. Resulta que, pocs dies abans del seu casament amb un pescador anomenat Manuel, al qual va anar a acomiadar al Moll de San Blas (que no és el de la imatge, que data del 2016), el temporal Priscila va provocar el naufragi de l'embarcació, sense que mai no es pogués recuperar el cos de l'estimat.

I va ser que Rebeca, que mai no acceptaria la situació, aniria a rebre'l cada diumenge a la tarda, amb la mateixa roba (no fos que no la reconegués) durant 41 anys, des del 1971 al 2012 en el que va morir, als 63. Una persona a la que anomenaven "la loca del Muelle de San Blas" però a la que, amb el temps, i potser gràcies a la popularitat d'aquesta composició de Fher Olvera i Álex González, se li ha erigit fins a tres estàtues a la regió de la Riviera Nayarit, al litoral pacífic de Mèxic i propera a Puerto Vallarta, esdevinguda lloc de culte per als fans de la banda.

-MANÁ: En el Muelle de San Blas. Sueños líquidos (1997)/Unplugged (1999).