Wild World (Cat Stevens)

 

Fill d'un greco-xipriota i una sueca propietaris d'un restaurant a Londres, el cantautor i multiinstrumentista Steven Demetre Georgiou, per suggeriment de la seva xicota, qui li atribuïa tenir "ulls de gat", va escollir CAT STEVENS com a nom artístic.

Una carrera en la que, després d'un parell d'àlbums poc reeixits, donaria un canvi de rumb a partir d'un ingrés hospitalari i una llarga convalescència a causa d'una tuberculosi pulmonar, període en el que va tenir temps per reflexionar sobre el seu estil de vida i la espiritualitat, amb especial interès en les cultures i religions orientals, i composar multitud de temes, plasmats en discos posteriors com Mona Bone Jackson (1970), el del hit Lady D'Arbanville, dedicat a una nova parella, l'actriu i model Patricia, Patti, D'Arbanville, avantsala dels dos cims de la seva discografia, i dels millors de folk-rock dels 70, Tea For The Tillerman (1970), el de Wild World (amb el que havia triomfat un temps abans el jamaicà Jimmy Cliff) o Father and Son i Teaser And The Firecat (1971), el de Morning Has Broken (en realitat una versió d'un himne religiós cristià composat el 1931 per Martin Shaw amb lletra d’Eleanor Farjeon en base a una melodia tradicional gaèlica-escocesa), Moonshadow o Peace Train.

Un reconeixements que encara mantindria en el següent, Catch Bull At Four (1972) però que, amb el canvi de domicili, sembla que per motius fiscals, a Rio de Janeiro (Brasil); de productor, prescindint de Paul Samwell-Smith (ex-baixista de The Yardbirds), tot i què mantenint el fidel guitarrista Alun Davies; i d'estil, cada vegada més a prop del pop-rock, va anar minvant en els cinc posteriors, poc abans de prendre una decisió que sorprendria el mon sencer l'any 1977, la seva conversió a la religió musulmana, l'adopció del nom de Yusuf (Josep) Islam, i l'abandó de la vida pública per dedicar-se a activitats altruistes seguint els preceptes de l'Alcorà.

Una època plena de llums i ombres -com el recolzament, del qual posteriorment es va desdir, a la fàtua (o fatwà en àrab, edicte religiós que insta a l'execució) que va dictar l'aiatol·là Jomeini contra l'escriptor indi britànic Salman Rushdie per la publicació d’Els Versos Satànics (1988); el suport a la organització palestina Hamàs o, per contra, el rebuig als atemptats de l'11-S del 2001- interrompuda tres dècades desprès amb la tanmateix inesperada reaparició, amb la publicació de An Other Cup (2006) i un parell d'àlbums més, acreditats com a Yusuf, la represa de les gires arreu del mon i, ara com a Yusuf/Cat Stevens, altres LP com The Laughing Apple (2017) o el darrer, King Of A Land (2023), que va presentar a l'estat espanyol l'estiu passat.

A l'hora de triar la CdD d'avui m'ha costat decidir-me entre les abans esmentades, optant finalment per Wild World, la desena de les 11 tracks del Tea For The Tillerman, àlbum que, per cert, Yusef/Cat Stevens, per commemorar el 50é aniversari de l'original, va tornar a enregistrar l'any 2020, tanmateix amb Samwell-Smith però amb nous arranjaments. 

Un tema inspirat en el final de la relació que mantenia amb la Patti, amb un missatge que amb ulls d'ara qualificaríem de misogin quan, a la tornada, li diu a la seva examant allò de "Oh, baby, baby, és difícil sobreviure en un món salvatge...sempre et recordaré com una nena, noia":

 

         Oh, baby, baby, it's a wild world

          It's hard to get by just upon a smile

          Oh, baby, baby, it's a wild world

          I'll always remember you like a child, girl

i del que en podeu gaudir en la versió de l'enregistrament original i en un directe recent al darrer Festival de Glastonbury.

- CAT STEVENS. Wild World. Tea For The Tillerman (1970).