Jump (Van Halen)

 

A l'hora de començar a embrutar el "full en blanc" del que n'ha de resultar aquest post me'n he adonat de la poca rellevància que ha tingut el "rock dur",  si voleu hard-rock en anglès, en els 625 publicats anteriorment al blog, però m'ha vingut de gust oferir-vos-en un tast, sobretot per recordar la CdD d'avui.

És el tema més conegut de la banda californiana VAN HALEN, la dels germans oriünds de Nimega (Països Baixos) Alex, bateria, i Eddie van Halen, virtuós guitarrista que destacaria per una tècnica anomenada "tapping" (en la que utilitza les dues mans al pal) que, des dels debut el 1978 fins a la mort d'aquest el 2020 a conseqüència d'un càncer de gola, als 65 anys, van publicar una dotzena d'àlbums, els més reeixits dels quals van ser el primer, l'homònim Van Halen (1978), el d'un dels seus hits més coneguts, Runnin' With The Devil (vegeu aquí), i el sisè, 1984 (1984).

El cim d'una carrera a partir del qual aflorarien les diferències artístiques entre el guitarrista i l'estrafolari vocalista David Lee Roth, que deixaria el grup (al que tornaria el 2007) per iniciar una també interessant carrera en solitari, essent substituït primer per Sammy Hagar, abans cantant de Montrose, donant lloc a una època encara més comercial de la banda, clarament orientada cap a l'AOR (Adult Oriented Rock), coneguda pels seus fans com la "Van Hagar" i, posterior i més breument, per Gary Cherone.

Com us podeu imaginar, el tema d'avui és de l'icònic disc abans esmentat, el nom del qual figura a la caràtula en números romans com MCMLXXXIV, en el que, per decisió del productor Ted Templeman i del mateix Eddie van Halen, i en contra del més "purista" Lee Roth, els teclats van prendre protagonisme a les guitarres, amb un resultat farcit de hits com Panama o Hot For Teacher però en el que destaca la segona de les seves nou tracks.

Acreditada al quartet, que completa el baixista Michael Anthony,  s'inicia amb un riff de sintetitzador, concretament d'un Oberheim OB-Xa, interpretat pel guitarrista qui, al solo amb aquest instrument n'hi afegiria un altre, inevitable, a les sis cordes i que, ben mirada, potser no és tan hard-rock com pop o, si més no, glam-rock, no creieu?

Una cançó atemporal de la que, tot seguit, en podeu gaudir en el videoclip dirigit per Pete Angelus i el mateix Lee Roth, amb una lletra, escrita per aquest, amb un clar missatge optimista i motivador que convida, en el més pur sentit "roquer", a fer front als desafiaments i aprofitar les oportunitats que ens dóna la vida, prenent riscos si cal, amb aquest imperatiu tan intrèpid de "hauries de saltar, salta!"...Jump.

                     Might as well jump (jump)           

                    Go ahead and jump

                    Get it in, jump (jump)

                    Go ahead and jump

                    Jump, jump, jump, jump     

- VAN HALEN. Jump. 1984 (1984).