Anti-Glory (Horsegirl)

 

Us avançava fa unes setmanes, al post de Sleater-Kinney, que tenia previst comentar alguns molt bons discos publicats en els darrers mesos per bandes formades per noies, com han estat els de Wet Leg, o liderades per elles, com The Beths, als que avui n'afegirem un més, HORSEGIRL.

Un trio de Chicago, Illinois, creat l'any 2019 per unes estudiants d'institut, les cantants, guitarristes i baixistes (tres funcions en les que s'alternen) Nora Cheng i Penelope Lowenstein i la bateria Gigi Reece, amb gustos musicals coincidents al voltant de bandes de l'escena del rock alternatiu americà de les dècades dels 80 i 90, moltes d'elles conegudes dels seguidors del blog, com Sonic Youth, Pavement, Dinosaur Jr. o Yo La Tengo, de les quals en fan una enèsima reivindicació, amb una entusiasta barreja d’indie-rock, post-punk, noise i shoegazing que no fa més que perllongar la vigència d'aquests estils.

Un grup que amb l'EP Horsegirl: Ballroom Dance Scene (2020) va cridar l'atenció de Matador Records, amb qui, amb el productor John Agnello als comandaments, han gravat un primer LP sorprenent, Versions Of Modern Performance (2022). Un àlbum amb dotze tracks, tres d'elles breus interludis instrumentals, que comença sensacionalment amb temes com Anti-Glory, la CdD d'avui, i Beautiful Song, un dels dos, juntament amb el que el tanca, Billy, publicat un any abans com a single, en els que participen dos membres dels esmentats Sonic Youth, el bateria Steve Shelley i el guitarrista Lee Ranaldo.

Un disc que us recomano i que estic segur que entusiasmarà a tots aquells amants, com jo mateix, d'aquest "rock de guitarres" atemporal al que a alguns els agradaria donar per extingit.

- HORSEGIRL. Anti-Glory. Versions Of Modern Performance (2022).