Partint de la base que un "doobie"
és com, en argot, s'anomena una cigarreta de marihuana, l'equivalent al nostre
terme col·loquial de "porro", no ens hauria d'estranyar que a la
formació de THE DOOBIE BROTHERS -per la que, en el seu mig segle
d'existència, han passat més de 20 membres fixes i una dotzena més de
col·laboradors, en el seu millor moment amb la particularitat de comptar amb
dos bateristes i fins a tres guitarristes- no hi trobem cap germà.
Una banda de Califòrnia,
liderada en la seva primera etapa pel compositor principal i cantant Tom
Johnston qui, després d'un debut que va passar desapercebut amb el disc
homònim The Doobie Brothers (1971), va substituir el piano
per la guitarra i l'estil entre el country i el folk per una
atractiva barreja de rhythm & blues i country-rock, alternats
amb alguna balada del guitarrista Patrick Simmons, amb el
que obtindrien un gran èxit comercial, amb el següent, Toulouse
Street (1972), el del hit i primera CdD d'avui, Listen To The
Music, i que mantindrien en el següent i més reeixit The Captain And
Me (1973), el de la conegudíssima Long Train Runnin', que
comparteix el post d'avui.
Una popularitat que va
començar a decaure en els següents àlbums, coincidint amb el continu canvi de
músics i la malaltia de Johnston, afectat d'úlcera pèptica
(permeteu-me l'aclariment professional, en un moment en el que encara no es
coneixia la implicació en la seva patogènia del bacteri Helicobacter
pylori i els beneficis de la seva eradicació), el que aconsellava la seva
substitució i que, a proposta del nou guitarrista Jeff "Skunk"
Baxter, va recaure en un altre, com ell, exmembre de Steely Dan, el
teclista i cantant Michael McDonald.
Un personatge que va
esdevenir el líder del "Doobies", virant ara cap a un estil
proper al soul, el jazz i el soft-rock, el típic "blue-eyed
soul", amb el que van mantenir l'èxit de vendes amb LPs com Minute
By Minute (1978) però amb una inclinació cap a l'AOR (Adult-Oriented
Rock), també conegut com "Yacht Rock", que no era del meu
interès, ni la de molts altres fans, el que els va portar a la dissolució,
precedida d'un interessant disc en directe, Farewell Tour (1983),
enregistrat en un concert al Griffin Park de Los Angeles en el que va
tornar a participar en Johnston.
Però, contra pronòstic, el
comiat no va durar gaire i el 1989 tornaven a reunir-se, alternant discos
d'estudi, el darrer l'any 2000, amb directes i recopilacions que podem obviar,
i a la carretera, amb actuacions que, amb la participació ocasional de McDonald
però sempre amb l'emblemàtic guitarrista, arriben fins a l'actualitat, això sí,
limitades al "circuit de la nostàlgia".
Una vegada més he estat incapaç de decidir-me per un sol tema i així, tot seguit podeu gaudir dels dos abans esmentats, que comparteixen una introducció amb un rascat de guitarra "marca de la casa", unes harmonies vocals i un so de rels tradicionals americanes amb un swing espectaculars.
- THE DOOBIE BROTHERS. Listen To The Music. Toulouse Street (1972)/Long Train Runnin'. The Captain And Me (1973).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada