Els amics de l'institut Elizabeth
Stokes i Jonathan Pearce, la primera com a compositora, cantant,
guitarrista i veritable líder, d'aquí el nom, THE BETHS,
i ell com a guitarra solista i productor, van completar el quartet
amb la secció rítmica formada per dos companys d'estudis de jazz de la
Universitat d'Auckland, Nova Zelanda, el baixista Benjamin Sinclair
i el bateria Ivan Luketina-Johnston qui, després de l'LP de debut, Future
Me Hates Me (2018), va deixar el seu lloc a Tristan Deck.
Una banda que practica un
estil que els seguidors del blog coneixeu prou bé, l’indie-rock
de guitarres, o power-pop, amb una combinació d'enèrgics riffs
de guitarra i addictives melodies, amb harmonies vocals de tots els membres i
que, després d'un segon àlbum prou interessant, Jump Rope Gazers
(2020), fidels a la seva cita bianual, fa uns mesos van publicar el que els ha
de consagrar, Expert In A Dying Field (2022).
Un disc amb dotze precioses tracks,
de les que en destacaria les tres primeres, l'homònima, i CdD d'avui, Expert
In A Dying Field, Knees Deep i Silence Is Golden, que no és
cap versió de la coneguda de The Tremeloes del 1967 (vegeu aquí), amb
les lletres més malenconioses que la Liz, la esmentada "lideresa"
hagi escrit mai.
- THE BETHS. Expert
In A Dying Field. Expert In A Dying Field (2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada