Angels (Robbie Williams)

 

He de reconèixer que no sóc gaire fan de ROBBIE WILLIAMS i, per descomptat, molt menys que aquella parella de Barcelona amb la que, casualment, al sentir-nos parlar en català, vam establir conversa en un bar de Tallinn, Estònia, l'estiu del 2013, on s'havien desplaçat per assistir al concert que, després de sis anys allunyat dels escenaris, oferia el seu ídol en el marc de la reeixit Take The Crown Stadium Tour i que, de seguir junts, segur que no faltaran a la cita amb ell aquesta nit al del Palau Sant Jordi per commemorar els 25 anys de carrera en solitari, prèvia publicació d'una reinterpretació dels seus grans hits amb el disc titulat, precisament, XXV (2022).

Una carrera artística iniciada amb només 16 anys, com el membre més jove dels britànics Take That, amb qui, entre 1990 i 1995, publicaria tres àlbums de gran èxit entre els adolescents, dels que, a mode d'exemple, en destacaria el tema Bad For Good (vegeu aquí), a qui abandonaria (si no és que l'acomiadessin) per iniciar, superada una precoç addicció a l'alcohol i la cocaïna, una carrera solista que, amb els previsibles alts i baixos, ha obtingut unes vendes descomunals.

Una discografia que no he seguit gaire de prop, ho admeto, però de la que m'atreviria a destacar alguns àlbums com el primer (vegeu la imatge), Life Thru A Lens (1997), sobretot pel quart single que se'n va editar, Angels; el segon, I've Been Expecting You (1998), el de No Regrets (aquí); el cinquè, Escapology (2002), el de Feel (aquí); o, després de tornar a passar, amb 33 anys, per una cura de desintoxicació a fàrmacs i en plena afició al fenomen UFO/OVNI, el vuitè, Reality Killed The Video Star (2009), produït pel prestigiós Trevor Horn, de The Buggles.

Una trajectòria que inclou una breu reagrupació, després de 15 anys, de la seminal boy band l'any 2010, en la que alterna estils que van del britpop al synth, al soft, al dance i, fins i tot al swing -com al disc Swing When You're Winning  (2001) en el que versiona temes de cantants com Dean Martin, Sammy Davis Jr o Frank Sinatra, del que interpreta la coneguda Somethin' Stupid (i aquí), amb la participació de l'actriu australiana Nicole Kidman en el lloc de la Nancy- però majoritàriament de pop-rock comercial, com la balada abans esmentada i CdD d'avui, Angels, amb la que va vèncer tots els meus prejudicis. 

- ROBBIE WILLIAMS. Angels. Life Thru A Lens (1997).