A propòsit de... Ramón Rodríguez-2:
Després de liderar diversos grups durant 10 anys, amb
un cert reconeixement en la escena de l’indie-rock català, tot i què
cantant en anglès, dels que parlarem en el següent post
de la sèrie dedicada a Ramón Rodríguez, el cantautor -i escriptor de
literatura infantil- barceloní va iniciar un projecte amb un registre
absolutament diferent amb el nom de THE NEW RAEMON.
Una aventura inicialment en solitari, això sí,
amb la col·laboració de músics d'alçada com Ricky Lavado i Ricky
Falkner, els bateria i baixista de Standstill, que, amb el
temps i amb altres membres, ha adquirit el format de quintet i, amb més d'una
dotzena d'àlbums publicats, s'ha consolidat com un dels més estables
del circuit de l’indie-folk-rock independent, que és la vessant per la
que s'ha decantat i, sorprenentment, interpretats en la seva
llengua materna, el castellà.
Una carrera en la que va debutar amb A propósito de
Garfunkel (2008), el títol que m'ha inspirat el nom de la sèrie, i de la
que podem destacar altres com El problema de los tres cuerpos (2011), Lluvia
y truenos (2016), Coplas del andar torcido (2020) o,
l'encara calent, A los que nazcan más tarde (2021).
Una discografia de la que triat com a CdD un
tema del seu debut, un treball gravat amb l'acompanyament dels esmentats Lavado
i Falkner, en el que interpreta 11 intimistes tracks, tan
malenconiosos com irònics, dels que m'agraden especialment, tot i que
recomano escoltar d'una tirada, total son 35 minuts, Tú, Garfunkel,
El fin de la resistencia o El cau del pescador, a més a més, esclar,
de la inicial, La cafetera.
Un tema pop en el que, acompanyat de guitarra i
cors, expressa sentiments a flor de pell, com gairebé en tota la seva obra,
sobre relacions tempestuoses i altres desamors, en un llenguatge tan quotidià
com:
Preparando cafeteras
para que tomes conmigo
otro almuerzo distinguido
disfrutando del domingo...
- THE NEW RAEMON. La cafetera. A propósito de Garfunkel (2008).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada