Un grup liderat pel cantautor i guitarrista Andy Hull -qui
recordareu que el divendres passat col·laborava en la CdD dels Touché
Amoré- que, des del 2006, ha publicat cinc àlbums, amb el darrer dels
quals, A Black Mile To The Surface (2017), em van captivar.
Un disc gravat en format quartet, completat amb el seu cunyat Robert
McDowell a la guitarra i teclats, Tim Very a la bateria i Andy Prince
al baix en el que, de la mà de la productora Catherine Marks i
els co-productors John Congleton i Jonathan Wilson, han
abandonat tot rastre de post-hardcore per oferir-nos uns paisatges
sonors més sofisticats i emotius, "emo-pop" per als amants de
les etiquetes.
Onze tracks que fan referència al projecte internacional de recerca
sobre els neutrins i la desintegració dels protons, situat a l'antiga ciutat de
mineria d'or de Lead, South Dakota, conegut com a Deep Underground Neutrino
Experiment (DUNE), instal·lat a aquesta milla per sota de la superfície
terrestre a la que al·ludeix el títol. Una obra de maduresa amb històries
sobre el cicle de la vida adulta, com l'amor, la família, la paternitat, que us
convido a escoltar com a mi m'agrada -a l'antiga, podríem dir- d'una tacada i,
si pot ser, més d'una vegada, que a cada escolta hi descobrireu nous matisos,
sobretot si ho feu amb auriculars (no cal que us recordi de moderar el volum
per no perjudicar l'oïda), farcida de perles com The Maze, The Alien,
The Sunshine, la mateixa Lead SD o la que he triat com a
CdD d'avui.
Una narració en la que Hull estableix un paral·lelisme entre la seva pròpia vida, quan deixa la esposa i el fill per anar de gira , i la dona que enyora el seu marit, endinsat en la profunditat de la mina d'or, The Gold.
- MANCHESTER ORCHESTRA. The Gold. A Black Mile To The Surface
(2017).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada