divendres, 25 de setembre del 2020

Seventeen (Sharon Van Etten)


La cantautora de New Jersey SHARON VAN ETTEN, de tornada de la Middle Tennessee State University on va ampliar els seus estudis, es va traslladar a Brooklyn, NY, on Kyp Malone, de TV On The Radio, la va empènyer a una carrera musical en la que ha publicat mitja dotzena d'àlbums.
Una discografia iniciada amb el semiacúsitic Because I Was In Love (2009), al que va seguir, ja en format banda, Epic (2010) i un tercer, Tramp (2012), en el que, amb la participació de coneguts del blog com els germans Aaron -productor del disc- i Bryce Dessner, de The National i Zach Condon, de Beirut, i altres com Matt Barrick, de The Walkmen, i Jenn Wasner, de Wye Oak, va obtenir un reconeixement que es va mantenir en el següent, Are We There (2014).
Malauradament, els seus seguidors hem hagut d'esperar cinc anys, amb la excepció de l'EP I Don't Want To Let You Down (2015), per veure editat nou material. Un temps que la protagonista d'avui va dedicar a fer d'actriu a sèries de TV com The OA o Twin Peaks, a composar bandes sonores, a estudiar psicologia...ah! i, després de trencar amb la seva parella durant deu anys i formar-ne una altra amb el seu bateria, i actual mànager, Zeke Hutchins, ser mare.
Cinc anys de silenci discogràfic que han valgut la pena donat el resultat, Remind Me Tomorrow (2019), l'àlbum més madur que hagi gravat, fruit de les experiències acumulades durant aquest període, amb una bona part, per què no dir-ho?, de caos, com bé transmet la fotografia de la portada. Un disc en el que han tingut un pes essencial John Congleton, el famós productor de dones que els seguidors de la CdD coneixeu prou bé, com Angel Olsen o "Annie" Clark (aka St. Vincent), i el multiinstrumentista Jamie Stewart, de  Xiu Xiu, que han incorporat sintetitzadors i loops de bateria a una obra dominada fins aleshores per les guitarres.
Un disc de 10 tracks de les que m'agraden especialment la inicial I Told You Everything, No One's Easy To Love, Jupiter 4, per sobre d'altres com Malibu o Stay (una declaració d'amor al seu fill Denver), amb clares influències d'una altra amiga nostra, Lana Del Rey, i del que, a l'hora de triar-ne una com a CdD d'avui, no hi ha cap dubte, donat que la seqüenciada en el número sis és, probablement, el tema més pop que hagi composat mai.
Em refereixo a Seventeen (disset), una evocació nostàlgica de la seva adolescència en la que reflexiona sobre com anem creixent i canviant fins a trobar el nostre lloc al món en forma de crescendo a l'estil...ejem! de The E. Street Band, que us deixarà sense alè i del que en podeu gaudir en el videoclip, una oda a Nova York, dirigit per Maureen Towery i en un directe al Festival de Glastonbury de l'any passat.

- SHARON VAN ETTEN. Seventeen. Remind Me Tomorrow (2019).

< />

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada