Desprès d'un primer disc, Half Way Home (2012), que va passar
inadvertit, la cantautora nord-americana ALGEL
OLSEN va rebre, en el següent, Burn
Your Fire For No Witness (2014), el reconeixement unànime de la crítica i
el públic, penso que gràcies a la incorporació d'una secció rítmica i alguns
tocs de teclats sota la acurada producció de John Congelton, que afegeix una nova dimensió a l’indie-folk lo-fi dels seus orígens.
Però el que ha passat amb el
tercer, My Woman (2016) ha estat
sensacional, la de St. Louis (Missouri, USA), tot i que resident a Carolina del
Nord, com es diu ara, "l'ha petat". Aquella turmentada cantant
acústica ha contat amb els mitjans discogràfics adients per ampliar la paleta
de colors fins a transformar-se en una autèntica cantant de indie-rock, amb aquest àlbum, gravat en
directe a Los Angeles (Califòrnia) amb una banda d'acompanyament de cinc músics
i presentat, com si d'un LP de vinil es tractés, amb dues cares perfectament
diferenciades.
Així, si en els primers cinc tracks, el que representaria la cara A,
se'ns mostra com una rockera
tradicional, amb major presència de la guitarra elèctrica, de la que en surt un
"solo" per cançó, amb algun moment psicodèlic a lo Jefferson Airplane, i dels que en
destacaria l'inicial Intern, Shut Up Kiss
Me o Not Gonna Kill You, en
els cinc següents, amb la no menys glamurosa producció de Justin Raisen, s'enlenteix i es dilata fins els set minuts o més,
en temes com Sister o Woman, que, amb temàtica recurrent al
"complicat embolic de ser dona", m'evoquen Hope Sandoval, la heroïna d'uns altres coneguts del blog, Mazzy Star.
Com a CdD he escollit l'esmentada
Shut Up Kiss Me, una enèrgica
proposta per posar fi a una baralla d'amants amb aquest "calla i fes-me un
petó" del títol, editada com a segon single
de l'àlbum, juntament amb l'impactant vídeo, dirigit per la mateixa Olsen, en
el que llueix una cridanera perruca platejada que recorda a la seva estimada Dolly Parton (vegeu imatge) i que podeu veure tot
seguit, tot i què jo em quedo amb el segon, el directe per a la TV.
- ALGEL OLSEN. Shut Up Kiss Me. My Woman (2016).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada