L'actualment reverenciada ciutat de Austin
(Texas, USA) a meitat dels anys 60 no semblava el lloc ni el moment adequats,
però va ser allí on es van formar THE
13th FLOOR ELEVATORS, una banda integrada per Roky (Roger Kynard) Erickson,
cantant i guitarrista; Stacy Sutherland,
guitarra solista, Tommy Hall, que
tocava el "jug", instrument
que, com el seu nom indica, consisteix en una gerra, generalment de gres, que
s'apropa als llavis del músic, que emet un brunzit obtenint un efecte de
ressonància i que va dotar de personalitat al seu so, i una secció rítmica de
baix i bateria per la que van passar diversos membres.
Només veient la portada del seu LP de debut, The
Psychedelic Sounds Of The 13th Floor
Elevators (1965) ja ens podem fer una idea de per on va anar el seu estil.
Partint del folk, el garage-rock i el blues, van implementar els efectes de les drogues experimentals
(fonamentalment LSD) en les seves composicions, el que es coneix com a
"psicodèlia", terme que van ser els primers en emprar en el títol
d'uns disc (tot i què hi ha un parell de semidesconegudes bandes més que també
ho reivindiquen), el primer d’àcid-rock
de la història, que us deixarà estupefactes.
Entre el 1965 i el 1969 van publicar quatre
àlbums, fins que l'aventura es va acabar amb la detenció d'Erickson per
possessió de marihuana (producte, per cert, recentment legalitzat a tots els
efectes en alguns estats de la Unió) i possible condemna de fins a deu
anys de presó, que va eludir declarant-se malalt mental, el que va comportar
l'ingrés durant tres anys en un centre psiquiàtric on va seguir una teràpia
electroconvulsiva (vulgarment anomenada "electroshock") i
psicofarmacològica que el va acabar de perjudicar.
La dissolució de la banda va significar el seu
reconeixement com a "grup de culte", el que no ha suposat cap empenta
per a la carrera en solitari del mateix Erickson, ni com a poeta ni cantant,
tot i haver estat recolzat per multitud d'artistes de totes les èpoques, com ZZ Top, REM, Primal Scream, Spacemen 3, els darrers d'ells uns
vells coneguts del blog, The Okkervil River, participant en la
gravació del seu darrer disc, True Love
Cast Out All Evil (2010).
I tampoc no els ha anat més bé a la resta de
"Elevators", així, Sutherland, desprès de diversos problemes legals,
empresonament inclòs, derivats de la seva addicció a l'heroïna i l'alcohol, va
morir d'un tret de la seva esposa en plena disputa domèstica i Hall viu a San
Francisco (California) com a devot seguidor de la Cienciologia.
Com a CdD és inevitable escollir You're Gonna Miss Me, el seu únic hit, un sarcàstic tema que Erickson ja
havia composat i gravat prèviament amb el seu anterior grup, The Spades, que ara, amb la més
compulsiva vocalització i, sobretot, amb l'original so del "jug", els va suposar un èxit
inesperat que els va catapultar del seu Texas natal a la Costa Oest, en els
inicis de la era hippie, abans de que
allí es consagressin els mítics Jefferson Airplane o The Grateful Dead.
No voldria acabar el post sense recomanar-vos que us
fixeu en la caràtula del disc, il·lustrada, a suggeriment de Clementine Hall, la dona de Tommy,
ideòloga tanmateix del nom del grup, per l'artista d'Austin John Cleveland, amb aquesta explosió de
colors primaris, un vermell brillant i un verd "pistatxo" (o festuc,
si hi preferiu), amb un ull en diagonal, el suposat "ull de la ment"
que només es pot obrir veritablement amb l'ajut de l'LSD i el nom del grup amb
una tipologia que, infinitament imitada i copiada, s'identifica per
sempre més amb la psicodèlia.
- THE 13th FLOOR ELEVATORS. You're Gonna Miss Me. The Psychedelic Sounds Of The 13th Floor
Elevators (1966).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada