divendres, 10 de gener de 2020

The Cellar Song (Palace Brothers)


Will Oldham-1:
Continuant amb la iniciativa dels darrers anys de repassar la trajectòria d'un artista que ha participat en múltiples projectes, el "convidat" d'aquest semestre és el cantautor i actor ocasional Will Oldham.
Un personatge nascut a Louisville, Kentucky, fa 49 anys l'estil del qual el podem qualificar com "americana", aquella barreja de folk, country i indie-rock que tan bé coneixeu els seguidors del blog, que en els primers anys de la seva carrera, entre el 1993 i 1997, va liderar diverses formacions musicals que -inspirat per un indret de la novel·la Cannery Row, (1945) de John Steinbeck-  va anomenar amb variacions del nom Palace com Palace Brothers, Palace Songs, Palace Music o, simplement, Palace, fins que, desprès d'un únic treball amb el seu nom propi (Joya, 1997), l'any 1998 va adoptar el pseudònim de Bonnie "Prince" Billy, l'origen del qual explicaré en el seu moment, amb el que se'l coneix fins a l'actualitat. 
Una carrera tan admirada pels seus seguidors com desconeguda per al gran públic, penso que no tant pels canvis de nom esmentats com per la singular personalitat de l'artista, tan enigmàtic com fonedís envers la industria, desaprofitant així, des del punt de vista comercial, el seu descomunal talent. Un mestre, hereu de monstres com Leonard Cohen o Nick Drake, a l'hora de transmetre la seva vulnerabilitat, barrejant cinisme i desamor o religió i alcohol, amb lletres obtuses que interpreta amb veu trencada i queixosa, amb notes altes a les que, sovint, arriba amb dificultat, acompanyant-se d'una instrumentació atrotinada, en ocasions fins i tot desafinada.
Així, per a la gravació del seu disc de debut, There Is No-One What Will Take Care Of You (1993), editat amb el nom artístic de PALACE BROTHERS, va comptar amb la col·laboració de membres del grup de post-rock paisà seu Slint, per al que, per cert, havia fet la fotografia de la caràtula del seu disc Spiderland (1991), que li van proporcionar una estructura tan intensa com devastadora, tot i què plena d'imperfeccions que li donen un cert aire "amateur", lo-fi si ho preferiu. Un disc difícil d'entrada però que guanya adeptes a cada escolta, i que va tenir un digne successor en el posterior, Days In The Wake (1994), amb que finalitzaria la nissaga "Brothers".
Com a CdD he triat la pista número quatre, The Cellar Song, un tema trist i cansí dominat instrumentalment pel diàleg entre el banjo i la guitarra i amb la peculiar veu del frontman alternant-se amb impactants harmonies vocals que semblen iniciar un crescendo per desvair-se de cop. Oooh...

- PALACE BROTHERS. The Cellar Song. There Is No-One What Will Take Care Of You (1993).

Cap comentari:

Publica un comentari