divendres, 14 de desembre de 2018

Psycho Star (King Tuff)


Kyle Thomas és un artista nascut a Vermont i resident a l'altra punta dels USA, a Los Angles, Califòrnia, que va començar a tocar diversos instruments de ben petit i va gravar el seu primer CD amb mitjans propis, DIY (Do it yourself) com en diuen els angloparlants, al temps que participava en altres projectes musicals, entre ells The Muggers, la banda d'acompanyament d'un conegut del blog, Ty Segall.
Reeditat el seu debut, Was Dead (2008), per The Colonel Records, ha estat la poderosa Sub Pop la que ha llançat, sota un àlies, KING TUFF, que juga amb les inicials del seu nom de pila, els àlbums posteriors, l'homònim King Tuff (2012), Black Moon Spell (2014), el que li comportaria més reconeixement i l'esgotadora gira de presentació del qual, durant uns quants anys arreu del mon, va posar en risc la seva salut física, mental i artística, i el darrer, The Other (2018), publicat fa només uns mesos.
El seu estil mescla eclècticament el pop, el garage-rock, el glam i la neo-psicodèlia, amb influències de les dècades dels 60, 70 i 80, probablement dels discos escoltats a casa dels seus pares, i ha calat molt bé entre l'audiència però per a aquest darrer treball sembla haver volgut tornar als orígens i s'ho ha fet quasi bé tot ell sol. Composa, canta i toca tots els instruments, a excepció de la bateria, en mans de l'esmentat Segall, i el saxofon de Mikal Cronin i, això sí, per a les veus acompanyants, conta amb la participació de Greta Morgan i de dos altres coneguts, Jenny Lewis, la ex-RiloKiley, i Kevin Mörby.
Un àlbum que s'obre amb el tema homònim The Other, amb un orgue atmosfèric que, a l'igual que el que el tanca, No Man's Land, ens evoca a Jason Pierce i els seus Spiritualized, recentment protagonistes del blog, seguit de nou tracks més, dels que en destacaria altres com Raindrop Blue, Thru The Cracks i la CdD.
Es tracta del número quatre, Psycho Star, en el que, amb un espectacular envolcall de psych-rock i rhythm & blues (atenció al baix de base funky i al riff d'orgue), reflexiona sobre com els humans som els únics extraterrestres que no encaixem en un planeta exuberant que, convertit en un infern de bogeria i destrucció, estaria millor sense nosaltres.

          Looking out my window
          Threre’s no doubt about it
          We don’t belong in this world
          Be better off without us

- KING TUFF. Psycho Star. The Other (2018).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada