Zach Condon, natural
d'Albuquerque, Nuevo Mexico (USA), criat a Santa Fe i actualment domiciliat a
Brooklyn, New York, va ser un jove prodigi que amb 15 anys ja havia editat uns
quants treballs musicals en diversos projectes al que, un viatge per Europa als
17 va despertar interès per la música balcànica, el que, combinat amb
elements indie-rock actuals, va donar
lloc uns anys més tard al projecte en solitari BEIRUT, nom sense cap connotació especial excepte que sona enginyós
i d'alguna manera evoca, en paraules seves, "un lloc on les coses
xoquen".
I va ser que el seu disc de debut, Gulag Orkestar (2006), gravat als 19 anys a la
manera artesanal al seu dormitori i finalitzat a l'estudi amb la
col·laboració de Jeremy Barnes (de Neutral Milk Hotel) i la seva amiga Heather Trost, va ser la sorpresa de la
temporada. Un àlbum que combina estils tan diversos com l’indie-pop, el rock
psicodèlic lo-fi a l'estil Elephant 6 (vegeu aquí) amb la
fanfàrria dels gitanos búlgars, amb un seguit d'instruments com l'ukelele (el seu preferit), la
mandolina, el violí, el clarinet, l'acordió, la trompeta, el saxofon, teclats i percussió,
interpretats per ell mateix, amb un resultat inesperat que va rebre l'aclamació
de la crítica, que el va comparar amb artistes com Conor Oberst (conegut abans com a Bright Eyes) i altres que els seguidors de la CdD coneixereu, com Jeff Mangum (el líder de Neutral Milk Hotel), Stephin Merritt (de The Magnetic Fields), Sufjan Stevens o Rufus Wainwright.
La publicació, al cap de poc, del següent, The Flying Club Cup (2007), gravat també
a Albuquerque i completat als estudis dels Arcade Fire al Canadà, amb la participació d’Owen Pallett (aleshores conegut com a Final
Fantasy), ara amb influències de la chançon
francesa (Serge Gainsbourg, Jacques Brel, Charles Aznavour, Yves Montand...), no va fer més que créixer el mite, per el que el
sempre difícil tercer disc es va fer esperar. A The Rip Tide (2011) el so va derivar cap al pop més convencional, el mateix que el darrer, No No No (2015), gravat en un moment personal complicat, amb
problemes de salut per esgotament i conjugals, divorci inclòs, dels que sembla
haver-se recuperat. A més a més ha participat en projectes de diversos
artistes, molts d'ells coneguts del blog,
com Calexico, Grizzly Bear, The New Pornographers o Blondie.
Gulag
Orkestar comença amb
el tema homònim que ens introdueix a una autèntica muntanya russa d'emocions,
al llarg dels seus onze tracks, dels
que en destacaria altres com Prenzlauerberg,
Brandenburg, Bratislava o la escollida per a CdD, Postcards From Italy, que us convido a escoltar, per a que us
animeu a fer-ho amb tot el disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada