La cantautora novaiorquesa CYNDI LAUPER com es
diu vulgarment, la va "petar" amb el seu disc de debut, She's So Unusual (1983), el del hit per excel·lència de la seva carrera,
Girls Just Want To Have Fun (vegeu
aquí) i altres com Time After Time o She Bop, en base a un estil vocal i una
imatge viva i alegre que, suavitzant el punk
i la new wave imperants a la època,
la van convertir en una icona pop.
L'èxit es va mantenir en el següent, True
Colors (1986), amb el tema homònim (vegeu aquí) al·lusiu als colors de la
bandera de la comunitat LGBT que, pel motiu que explicaré desprès, va esdevenir
un himne gai per excel·lència, per decaure en el tercer A Night To Remember (1989).
Paral·lelament va triomfar amb la interpretació de The Goonies 'R' Good Enough, el tema
principal de la pel·lícula The Goonies
(Richard Donner, 1985), produïda per
Steven Spielberg i va participar com
a actriu en diversos films, amb més pena que glòria, en un dels quals, si més
no, va conèixer l'home de la seva vida, l'actor David Thorton. Més reeixida fou la seva interpretació, vestida con
una alumna, del tema Another Brick In The
Wall (vegeu aquí), a l'espectacle The
Wall In Berlin, de Roger Waters (de
Pink Floyd), el 1990, per commemorar
la caiguda del mur, en el que van participar artistes com Joni Mitchell, Van Morrison,
Sinead O'Connor o Marianne Faithfull.
Però va ser la seva amistat amb Yoko Ono, a rel de participar en un
homenatge a John Lennon en companyia
d’Elton John, Lenny Kravitz i Ray Charles,
entre altres, el que va inspirar un gir en la seva carrera, que es
materialitzaria quan, amb motiu de la "sortida de l'armari" de sa
germana Ellen, prendria consciència social per tractar temes com el racisme,
l'homofòbia, la violència de gènere o l'avortament en el seu quart disc, Hat Full Of Stars (1993), tan aclamat
per la crítica com amb tan poc èxit comercial, a l'igual que la mitja dotzena
d'àlbums més que ha anat publicant fins al 2016, amb la excepció del premi Tony que va rebre el 2013 per la
composició de les partitures per a l'adaptació musical de Broadway de la
pel·lícula Kinky Boots (Julian Jarrold, 2005).
A Hat Full Of
Stars, Lauper, en el seu millor moment vocal, s'allunya del pop dels seus tres obres anteriors per
endinsar-se musicalment, amb l'artista de dance
Junior Vásquez com a co-productor,
en estils alternatius com el soul, el rhythm
& blues, el funk i el hip-hop i, literariàment amb temes
compromesos sobre les qüestions socials abans esmentades del racisme (A Part Hate), l'avortament (Sally's Pigeon), l'incest (Lies) o la violència conjugal (Broken Glass o Product Of Misery).
És precisament aquest darrer el que he escollit com a
CdD, una composició probablement autobiogràfica de la seva infantesa en la que,
sota una aparença enganxosa, descriu gent atrapada sense sortida en situacions
penoses. "Ella és només un producte de la misèria, no vull viure
així", repeteix.
She's
just a product of misery
I don't want to live
like that...
Una cançó i un LP sencer que us convido a
recuperar.
- CYNDI LAUPER. Product
Of Misery. Hat Full Of Stars (1983).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada