divendres, 3 de juliol de 2015

Love Me Do (The Beatles)

Avui, 3 de juliol, es compleixen 50 anys de la actuació de THE BEATLES a Barcelona, com a punt final d'una gira europea que van iniciar el 17 de juny a Varsòvia (Polònia) i, després de passar per diverses ciutats, va acabar a la Plaça de braus Monumental, al dia següent d'haver-ho fet a la de Las Ventas, de Madrid. Per aconseguir-ho van tenir bastant mèrit les gestions de l'empresari i promotor Francisco Bermúdez, representant d'artistes com Raphael, que va fer veure a les autoritats de la època, no cal dir que molt poc inclinades a aquests esdeveniments, que no convenia un conflicte diplomàtic amb la Gran Bretanya, quant feia poc que la reina els acabava de condecorar com a "Caballers de l'Ordre de l'Imperi Britànic".
Com a curiositat us diré que el concert va contar amb l'actuació de Los Sírex com a teloners (a Madrid ho van ser Los Pekenikes) i el preu de les entrades oscil·lava entre les 75 i 450 pessetes. Tot i què els fab four ja estaven acostumats a la fama, van intentar guanyar-se el públic local des del primer moment, per la qual cosa no van parar de recórrer als tòpics, des de la baixada de l'avió a Madrid, abillats amb una "montera" de torero, fins al barret cordovès que va lluir John Lennon, que no se'l va treure en tota l'actuació, el que suposo  l'equivalent a sortir avui en dia amb les samarretes dels corresponents equips de futbol.
En aquell moment The Beatles ja havien publicat tres LP, el primer dels quals, Please Please Me (1963), gravat a correcuita, en poc més de 10 hores, als estudis Abbey Road a les ordres del seu productor habitual, George Martin, consta de 14 temes, vuit de composició pròpia i sis versions (el que era habitual a la època). Prèviament ja havien publicat dos singles, el primer amb Love Me Do a la cara A, que no va passar del número 17 a les llistes d'èxits i el segon, amb Please Please Me, que ja va ser número 1 i donaria nom al posterior LP. Totes les cançons estan cantades per John Lennon i Paul McCartney, en solitari o a duo, excepte una per George Harrison i una altra (el que seria tradició a tots els 11 LP posteriors) per Ringo Starr. Com a anècdota us diré que és l'únic dels seus discos que les composicions figuren acreditades a McCartney-Lennon i no a la inversa. La portada es obra del fotògraf Angus McBean i està presa a les escales de les oficines de la discogràfica EMI a Londres, lloc al que tornarien anys després per repetir la fotografia, que il·lustraria el segon doble LP recopilatori, conegut com a "Disc blau" (1967-1970), mentre que utilitzarien la mateixa foto del Please Please Me per al primer, el "Disc vermell" (1962-1966).
Com a CdD he escollit la esmentada Love Me Do, el track número 8 d'aquest àlbum genial que finalitza amb un dels seus grans èxits als concerts, el Twist And Shout, acreditada a Medley-Russell, del grup Top Notes i popularitzada per la versió que en van fer The Isley Brothers. Un disc frenètic, fresc i alegre que sembla no aportar massa a l'estil musical del moment però que seria el començament d'alguna cosa que ho va canviar tot, que va situar-se ràpidament com a número 1 de vendes, lloc del que no seria desbancat fins a 30 setmanes després, precisament per With The Beatles (1963). El mite, si voleu la “beatlemanía”, ja havia començat!
Love Me Do és principalment una composició de Paul McCartney de quant tenia 15 o 16 anys, a la que John Lennon hi va fer alguna petita contribució. Hi havia dubtes sobre que dels dos cantaria el solo però el fet de que Lennon, a instància del productor, toqués l'harmònica va decidir que fos el primer. El que si que va portar de corcoll a Martin va ser que no quedava content amb la bateria, per la qual cosa la versió del single, amb Ringo a les baquetes, és diferent a la del LP, a la que, descartada també la versió de Peter Best (el convidat dels organitzadors del Barcelona Beatles Weekend-Les Corts 2015, celebrat el passat cap de setmana), reservada per al recopilatori Anthology 1 (1995) , escoltem un músic "professional" dels estudis de gravació, Andy White, amb Ringo relegat a la pandereta (que no s'escolta a la versió del single, motiu pel que les podeu diferenciar), amb el consegüent empipament del beatle que, tot i les disculpes del productor, sembla que va durar molts anys.
La composició és tan simple que es toca amb un parell d'acords però resulta irresistiblement atractiva i cal destacar les harmonies vocals a l'estil Everly Brothers i la inconfusible harmònica de Lennon, que havia aprés a tocar del seu oncle George, el difunt espòs de la tieta Mimi que el va criar (vegeu aquí), tot i què l'instrument que utilitza aquí sembla que el va sostreure d'una botiga de Arheim (Paisos Baixos), el molt...deixem-ho!
A continuació podeu venir un petit resum de com va tractar la TV l'esdeveniment del que avui es compleixen 50 anys i, desprès la CdD.
Vinga, que ja sona:

          Love, love me do
          You know I love you...

- THE BEATLES. Love Me Do. Please Please Me (1963).




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada