divendres, 10 de juliol de 2015

Lágrimas negras (Bebo & Cigala)

Aquesta nit anirem al concert d'un artista l'estil del qual està bastant allunyat de l'habitual de la CdD però no per això és menys interessant. Es tracta de DIEGO EL CIGALA, nascut a Madrid -tot i què actualment resident i nacionalitzat a la República Dominicana- com a Diego Ramón Jiménez Salazar, a qui el “duende” li ve incorporat a l'ADN, no en va és nebot del “cantaor” flamenc Rafael Farina.
Desprès d'un parell de discos, Undebel (1998) i Entre vareta y canasta (2000), en els que va contar amb la participació dels guitarristes Juan José Heredia (“Niño Josele”) i Vicente Amigo i el suport publicitari d'artistes com El Gran Wyoming, Santiago Segura, Pablo Carbonell o Javier Krahe, va ser amb el tercer, Corren tiempos de alegría (2001), el videoclip del qual va realitzar Fernando Trueba, produït per Javier Limón i amb convidats excepcionals com Jerry González i BEBO VALDÉS, que va aconseguir un cert reconeixement.
Però el veritable èxit internacional (millor disc llatí de l'any segons The New York Times) va venir amb el següent, Lágrimas Negras (2003), produït per Javier Limón i el mateix Trueba, a duo amb l'esmentat pianista, director d'orquestra, compositor i arranjador cubà Bebo Valdés i amb la participació de músics con el “Niño Josele”, el baixista Javier Colina o el percussionista Israel Porriña (“Piraña”), al “cajón”, entre altres, una fusió de ritmes cubans i cant flamenc inèdita fins aleshores.
En aquest disc, editat per Calle 54 Records, el veterà pianista (84 anys), -ex-director del cèlebre Tropicana, de La Habana, exiliat de Cuba el 1960 i resident a Estocolm (Suècia) des de 1963, ciutat a la que va tornar, per morir, el 2013, desprès d'uns anys vivint a Málaga- i el “cantaor” 50 anys més jove, interpreten amb absoluta compenetració 9 cançons clàssiques, de les que, a més a més de la CdD d'avui, que dóna nom a l'àlbum, voldria destacar els boleros Inolvidable, Se me olvidó que te olvidé o Corazón loco (popularitzat en el seu moment per Antonio Machín), la copla La bien pagá i un tema de Antonio Carlos Jobim i Vinicius de Moraes, Eu sei que vou te amar, al qual presta la veu Caetano Veloso, que recita Coraçao Vagabundo, una de les seves primeres composicions.
La cançó Lágrimas Negras, un bolero original del cubà Miguel Matamoros (del Trío Matamoros), ha estat interpretada per multitud d'artistes llatins com Compay Segundo, Omara Portuondo, Celia Cruz, Olga Guillot, Rubén Blades, José Feliciano, Cesária Évora o María Dolores Pradera o anglosaxons, com Alicia Keys, versions la majoria de les quals desconec, tot i què penso que ho tenen difícil per superar a la de la CdD.
La interpretació que en fan BEBO & CIGALA, escassa en instrumentació, fonamentada en el piano, el baix i el “cajón”, i especialment enriquida amb el saxo de Paquito D'Rivera, ha esdevingut paradigma d'un mestissatge absolutament original, en paraules del poeta Ángel González “una extraordinaria amalgama en la que la canción antillana suena a cante, y al revés”.
Si ho pensem bé tampoc no és tan estrany, el mateix Dieguito ho deia en una entrevista a El País, quant es referia a dues músiques que van de la ma, “músicas nocturnas, pendencieras, arrabaleras...con letras que hablan de amor, de desamor, de alegría, de pena y desengaño”.
Aquesta nit al Teatre Grec no ho podrem gaudir en tot l'esplendor del disc, ja que el “cantaor” vindrà acompanyat únicament del seu pianista habitual en els darrers temps, desprès de fer-ho amb Chucho Valdés, el fill de Bebo, i de Caramelo de Cuba, el gitano barcelonès Jaime Calabuch (“Yumitus”), proposta, més propera i personal, que promet mantenir tota la emoció que un piano i un “quejío”, més que una veu, poden transmetre.

- BEBO & CIGALA. Lágrimas Negras. Lágrimas Negras (2003).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada