divendres, 8 de maig de 2015

I Was A Stranger/Hit The Ground Running (Smog)

En el post de la CdD dedicat a Bill Callahan (vegeu aquí) va quedar a bastament explicat l'estil d'aquest cantautor americà i la seva evolució des del lo-fi, més per falta de mitjans que per voluntat pròpia, inicial cap al alt-country-folk, carrera que va desenvolupar majoritàriament amb el pseudònim de SMOG i, per accentuar el sentiment d'angoixa i claustrofòbia,  de (Smog), així, entre parèntesi.
També explicava que aquesta transició va fer un salt de gegant a partir del quatre discos produïts per Jim O'Rourke, dels que en destacava dos, Red Apple Falls i Knock Knock, tots dos tan interessants que -transgredint una vegada més (la quarta en quatre anys i mig) la norma autoimposada d'una sola CdD setmanal- els tastarem avui els dos.
Les seves composicions, com va quedar palès a Too Many Birds (la esmentada CdD d'octubre 2011), es basen en estructures simples i repetitives, amb lletres amb contingut emocional, fins i tot espiritual, amb ocasionals incursions en la política, no exemptes d'una fina ironia, propera a l'humor negre, i cantades amb la seva característica veu de baríton. 
A Red Apple Falls (1997), del que escollit el track número quatre, I Was A Stranger, va abandonar la austeritat, gairebé minimalista, anterior, per incorporar a la habitual guitarra folk una més gran varietat d'instruments com el piano, els vents i la pedal steel, que li proporcionen unes sonoritats country surrealistes i oníriques que insinuen tragèdies internes que mai no surten a la superfície. Un disc amb una maduresa lírica propera a Leonard Cohen en el que tanmateix podem percebre  l'allargada ombra de Gram Parsons i el seu country-rock existencial, al que algun dia haurem de dedicar la CdD.
A Knock Knock (1999), el de la caràtula d'un gat aterrit al mig d'una tempesta, hi afegeix unes guitarres elèctriques dignes de Lou Reed i, com a gran sorpresa de la en podreu gaudir a continuació, un cor de nens que aporta un to lleugerament optimista al temps que l'allunya del seu estil anterior. És el meu disc preferit de tota la carrera de Callahan, amb precioses composicions de temàtica variada com la inicial Let's Move To The Country, les "radiables" Held i Cold Blodded Old Times o les dues en les que participa el cor de nens rockers de Chicago, No Dancing i la CdD, Hit The Ground Running, a la tornada de la qual fan:

          I had to leave the country
          Though there was some nice folks there
          Now I don't know where I'm going
          All I know is I'll hit the ground running

- SMOG. I Was A Stranger. Red Apple Falls (1997) / Hit The Ground Running. Knock Knock (1999).



Nota: El primer videoclip està il·lustrat amb escenes de la pel·lícula À bout de souffle (Jean-Luc Godard, 1960), traduïda aquí com "Al final de la escapada", magníficament interpretada per Jean-Paul Belmondo i Jean Seberg. El segon és una imatge fixa del cor infantil que participa en el tema.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada