divendres, 10 d’octubre de 2014

Pretty In Pink (The Psychedelic Furs)

THE PSYCHEDELIC FURS, nom inspirat en la cançó Venus In Furs de The Velvet Underground, composada, com la majoria, per Lou Reed, és un grup britànic format pels germans Richard (cantant i lletrista) i Tim Butler (baix) més un grup de músics variable en el temps, dels que cal destacar el guitarrista John Ashton i el saxofonista Duncan Kilburn.
El seu estil parteix del post-punk imperant a finals dels 70 amb aproximacions al pop melòdic, més comercial, dominat instrumentalment per les guitarres i el saxo, però amb una potent secció rítmica, com es podrà apreciar a la CdD d'avui, i, en la part vocal, per la singular, potser una mica monòtona, veu del cantant que a alguns els recorda la a de John Lydon (també conegut com a Johnny Rotten, dels Sex Pistols) però a mi, especialment, a un vell conegut del blog, en Kevin Weatherill, dels Immaculate Fools.
Van debutar amb l'homònim Psychedelic Furs (1980), que va anar seguit de 7 àlbums més en els onze anys següents, moment en que sembla que se'ls van fondre els ploms i, tot i seguir actuant fins a l'actualitat -una temporada amb el nom de Love Spit Love, en la que van gravar dos discos més- la seva obra posterior s'ha limitat a diverses recopilacions i "Greatest Hits". Richard Butler ha publicat el 2006 un disc homònim en solitari, sense més continuïtat.
Els seus LP més interessants son el segon, Talk Talk Talk (1981), el tercer, Forever Now (1982) i el quart, Mirror Moves (1984), amb els que van aconseguir un notable èxit entre el públic i la crítica especialitzada, que va destacar com a tret característic de la banda el pont entre la new wave i el synth-pop que tant imperaria en aquella dècada, amb tocs de rock psicodèlic, el que algú va definir com a "beautiful chaos". Amb tot i això penso que els “Furs” han estat un grup infravalorat en el seu moment d’esplendor, probablement enfosquits per altres com Echo & The Bunnymen, Siouxsie & The Banshees o Joy Division.
Talk Talk Talk és un àlbum sensual i hipnòtic i conté uns quants temes interessants, com Dumb Waiters o She Is Mine, però el més conegut és el que obre el disc, Pretty In Pink, una oda al desamor, com la majoria de les seves composicions, que va tornar a reeixir comercialment uns anys desprès, amb motiu de formar part de la banda sonora de la pel·lícula del mateix nom, Pretty in Pink (Howard Deutch, 1986), traduïda aquí com La noia de rosa.
I és precisament aquesta cançó la escollida per a CdD d'avui, de la que destacaria la particular veu del cantant, el potent acompanyament "amb tot", una mica i salvant les distàncies, a l'estil E Street Band i el riff de guitarra que us evocarà el de Sweet Jane, un altre tema, com l'esmentat Venus In Furs, de Lou Reed per a la Velvet Underground.

- PSYCHEDELIC FURS. Pretty In Pink. Talk Talk Talk (1981).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada