divendres, 31 d’octubre de 2014

Horseshoe (Withered Hand)

Dan Willson, nascut a London (England), treballava com a editor multimèdia a Edinburgh (Scotland), activitat que compaginava amb la de músic en diversos grups punk, quant, poc temps desprès de la mort d'un amic i d'haver estat pare, la seva esposa li va regalar pel seu 30 aniversari una guitarra acústica, circumstàncies que, plegades, li van fer prendre una determinació, la de llançar-se de cap a un projecte musical en solitari, això si, sota l'àlies de WITHERED HAND, amb un estil musical ben diferent.
El seu primer disc, Good News (2009), va rebre molt bones crítiques però ha estat el següent, per al que hem hagut d'esperar cinc anys, New Gods (2014), el que el pot consagrar definitivament. Aquest ara cantautor indie-pop sembla tenir bons contactes dintre de la escena musical local ja que, per a la gravació del disc, ha contat amb el productor Tony Doogan, conegut pels seus treballs per a Belle& Sebastian, vells coneguts de la CdD, Teenage Fanclub o The Delgados (als que algun dia ens haurem de referir) i amb la col·laboració de membres dels mateixos Belle & Sebastian, The Vaselines, King Creosote i Frightened Rabbit (se m'està girant feina!).
Però la gràcia és que, amb tot aquest elenc, el seu estil, caracteritzat per una veu imponent, tot i què vacil·lant, no tira tant cap al pop de les humides contrades del sud de les highlands com cap a la solejada east-cost americana, amb guitarres que ens evoquen als mítics Byrds o Big Star o  a bandes contemporànies com Avi Buffalo o The Shins i amb títols tan eloqüents com The King Of Hollywood o California
L'àlbum és una memorable col·lecció de cançons, totes de gran qualitat, tan musical com literàriament, com Black Tambourine, Love Over Desire, Fall Apart o la que dóna nom a l'LP, New Gods,  en les que l'autor demostra un bon coneixement dels recursos clau en la composició, gaudint, tant en el drama com en l'humor, del so de les paraules i la sensació de les frases, el que podreu apreciar millor els que tingueu bon coneixement de "la llengua de Shakespeare".
La CdD, Horseshoe,  és el tema que obre el disc i t'atrapa des del primer vers en el que, desprès d'una breu introducció de guitarra acústica, a la que se sumen els tambors i el piano,  diu "Aquí vaig, peus torts cap a dins, a la baralla de pes ploma..." (moment abans de que vagi cap a terra, amb la sospita que el rival amagava una ferradura -horseshoe- a dintre del guant de boxa!) i amb una preciosa tornada que, si us hi voleu afegir, fa:

          We could kill our friends
          We could sing a song that never ends, again
          Tell me was it easy to pretend?
          That nobody is dead
          That nobody you love will ever die?

- WITHERED HAND. Horseshoe. New Gods (2014).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada