divendres, 4 d’abril de 2014

The Unguarded Moment (The Church)

Tinc entès que en breu sortirà un disc d'homenatge a la banda australiana THE CHURCH per part d'un grup de músics espanyols com Sr. Chinarro i altres i he pensat dedicar-li aquest post ja que, de ben segur, alguns dels seguidors del blog probablement no els coneixereu.
Es tracta d'un quartet de Sydney format pel cantant, compositor principal i baixista Steve Kilbey, els guitarristes Peter Koppes i Marty Wilson-Piper i un baterista que ha canviat en diverses ocasions des dels seus inicis, a principi dels anys 80, fins a l'actualitat, temps en el que han gravat una vintena de discos de sort artística i comercial ben dispars.
En el començament el seu estil anava associat a la new wave i els post-punk imperants a la època però amb els anys van evolucionar cap al rock psicodèlic amb reminiscències, fins i tot, del rock progressiu amb llargs desenvolupaments instrumentals i complexes arranjaments de guitarres.
Els seus discos més interessants son el primer, Of Skins And Heart (1981), que conté el seu primer èxit, The Unguarded Moment, CdD d’avui, i el sisè, Starfish (1988), el del hit més comercial de la seva carrera, Under The Milky Way, als que podem afegir el segon, The Blurred Crusade (1982), el de Almost With You, i altres com Seance (1983), Heyday (1985), Gold Afternoon Fix (1990), Priest=Aura (1992), Sometime Anywhere (1994) etc...dels quals, us confesso sincerament, no en hi ha cap a la meva discoteca.
La veritat és que mai no en van cridar l'atenció fins que l'any 2005 van publicar un àlbum, l’únic que en tinc d’ells, excepcional a la seva trajectòria, van gravar un disc amb algun dels seus temes més coneguts -així com amb cinc més de nous- en format acústic però no com si d'un simple unplugged més es tractés, sinó que les van reinterpretar, modificant els arranjaments, fins i tot el "tempo" d'algunes composicions, de les que resulta paradigmàtica la que obre i dona nom al disc, la esmentada The Unguarded Moment, traduïda per a la ocasió a l'espanyol com "El momento descuidado", amb un alentiment (ralentí) que li escau d'alló més bé.
Per cert, el disseny de la portada és obra del mateix Kilbey, autor del retrat del quatre col·legues sobre un fons taronja i amb un aura diferent per a cada un, una característica recurrent de les pintures de l'autor.
Us deixo amb la CdD...
     
              So hard finding inspiration
              I knew you'd find me crying
             Tell those jokes don't make me laugh...

...i un segon vídeo, que us recomano visualitzar desprès d'escoltar la cançó, mentre em rumio si em faig amb alguna peça més de la seva discografia.


- THE CHURCH. The Unguarded Moment. El momento descuidado (2005).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada