divendres, 11 d’abril de 2014

Uptown Again (The Afghan Whigs)

Uns altres que han tornat! Després de 16 anys des del seu darrer disc, THE AFGHAN WHIGS, nom curiós que fa referència a una colla de motoristes negres dels anys 70, autodeclarats musulmans i pacifistes, amb alguns canvis respecte a la formació original, presenten un nou treball, Do To The Beast (2014), que recupera l'esperit original del grup.
Es tracta d'una banda de Cincinnati (Ohio, USA), liderada pel cantant, guitarrista i compositor Greg Dulli, que durant els anys 90, època en la que triomfava el grunge, van obtenir la aclamació unànime dels mitjans especialitzats amb un estil que unia el post-punk-rock amb el jazz i, sobretot, el soul, fins apropar-los als clàssics de la Motown, "léase" Marvin Gaye, fet al que van contribuir les temàtiques de les cançons, amb continues referències sexuals.
Dels seus 6 àlbums anteriors em quedo amb els quatre últims, Congregation (1992), Gentlemen (1993), Black Love (1996) i 1965 (1998), tots amb més èxit de crítica que de vendes, el que, unit a les diferències, presents des de l'inici, entre els membres, els va portar a la dissolució.
Això si, Drulli no ha restat inactiu durant aquest temps i ha seguit publicant discos i actuant com a frontman de les bandes The Twilight Singers i de The Gutter Twins, aquesta amb el seu amic Mark Lanegan, l'ex Screaming Trees i The Queens Of The Stone Age, com també en solitari, i ha composat la banda sonora i, fins i tot, ha actuat en diverses pel·lícules. Com a curiositat, fa només uns mesos va fer una petita gira pels USA amb Steve Kilbey, el cantant de The Church, els protagonistes de la CdD de la setmana passada.
I posats a triar, ho faig pel 1965, gravat, amb producció del mateix Druli, autor de la majoria dels temes, a l'estudi del meu admirat Daniel Lanois, a la ciutat de New Orleans (Louisiana), l'humit clima de la qual contribueix a donar un toc extra de sensualitat a 10 cançons, més un instrumental final titulat precisament The Vampire Lanois, que suposen tanmateix 10 relats eròtics que celebren descaradament la sexualitat. Temes foscos i emotius en els que les veus i els enganxosos cors hi juguen un paper fonamental, del que n'és una bona mostra el tercer track, i CdD d'avui, Uptown Again, amb un ritme funky i uns arranjaments barrocs, sense deixar de sonar rock, sinó fixeu-vos en la energia crua de les guitarres en segon pla. I amb una tornada que, si algú s’hi vol afegir, fa:

                         Baby, untie me now
                         I'm ready to get down
                        Get down and move around
                        Baby, you cry too much
                        I'm tired of the sound
                       Yer such a baby
     
I als encuriosits us diré que el títol del disc, 1965, fa referència a un any èpic de la història dels USA, com demostra la fotografia de la portada amb l'astronauta Ed White fent la primera caminada espacial americana en el marc del projecte Gemini IV.


- THE AFGHAN WHIGS. Uptown Again. 1965 (1998).

1 comentari:

  1. Es comunica als seguidors del blog que el proper divendres no es publicara la CdD.

    ResponElimina