divendres, 6 de juliol de 2012

For Real (Okkervil River)

A l'imaginari popular hi ha l'idea de que Texas es un estat regressiu i purità, pàtria de personatges com els presidents George Bush, pare i fill, o el governador Rick Perry, però també ho es d'interessants músics com els mítics Willie Nelson i Buddy Holly, també dels meus admirats 13th Floor Elevators,  dels contemporanis Explosions In The Sky, dels Spoon o dels nostres protagonistes d'avui.
OKKERVIL RIVER es van formar a Austin a finals dels anys 90, on s'havia traslladat per motius d'estudis des del seu New Hampshire natal, el líder, cantat i compositor principal, Will Sheff. La resta del grup ha sofert constants canvis des de l'inici, mantenint-se fidels al seu estil, entre el country-folk alternatiu i l’indie-rock, el que alguns, per simplificar, anomenen "americana".
Una característica molt valorada d'aquesta banda es la complexitat en la instrumentació, en la que s'utilitzen molts més instruments dels que s'escolten (o que jo soc capaç de percebre), i unes lletres molt elaborades que, amb intel·ligents jocs de paraules, solen girar al voltant de continguts temàtics, diferents a cada àlbum i sovint  lúgubres i dramàtics. La particular veu de Sheff, profunda, desganada i afectada, hi acaba de posar la resta.
Els vaig conèixer al seu tercer LP, Black Sheep Boy (2005), un dels més aclamats de la seva discografia, que pren el nom d'una cançó de Tim Hardin dels anys 60, de la que precisament en fan una particular versió en el tema que obre el disc, la resta del qual es composició pròpia.
La CdD escollida es For Real, la segona peça del disc i que segueix a la versió del cover que li dona nom, en la que la veu del cantant, en el límit de perdre el control però sense arribar a fer-ho, ens transmet l'angoixa i el dolor d'un home, "el Negre", desesperat pel patiment de la seva amant, segrestada i sotmesa a abusos...en fi, un tortuós i metafòric camí al llarg del qual el nen es converteix en una ovella negra (Black Sheep Boy).
Les emocions que transmet la veu, amb moments en que sembla escoltar-se l'impacte de la saliva contra el micro, s'amplifiquen per l'excel·lent acompanyament de la banda que, impulsada en aquest disc per la guitarra i els teclats del brillant multiinstrumentista Jonathan Meiburg i el baix de Zachary Thomas i amb uns arranjaments tan profusos com subtils, fa que el disc millori a cada escolta.
Les il·lustracions de les portades dels seus discos, obra de l'artista William Schaff (la semblança gràfica amb el nom del cantant es pura coincidència), contribueixen a dotar d'una determinada personalitat (gòtica surenya?) als Okkervil River, dels quals recomano també The Stage Names (2007) i The Stand Ins (2008), dues parts d'un mateix projecte, i el recent I Am Very Far (2011).
Fa un parell d'anys, amb el propi Will Sheff com a productor, el grup ha recolzat la gravació  del disc True Love Cast Out All Evil (2010), que ha rescatat de l'oblit, al que havia portat la esquizofrènia, al seu  paisà i amic Roky Erickson, antic cantant dels esmentats 13th Floor Elevators, als que algun dia hem de dedicar una CdD.

- OKKERVIL RIVER. For Real. Black Sheep Boy (2005).


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada