Sota el nom VILLAGERS hi ha l'irlandès Conor J. O'Brien, jove cantautor que en aquest seu primer disc, en el que canta i toca la majoria d'instruments, ha donat mostres d'una maduresa impròpia de la seva edat.
Become a Jackal (2010) es un disc estrany, del que m'ha cridat especialment l'atenció el que, al contrari que a la majoria de discos, va de menys a més. Desprès d'un començament, no dolent però tampoc rés de l'altre món, va augmentant en intensitat dramàtica, sobretot a partir de The Meaning Of The Ritual, amb preciosos temes com Ship Of promises, That Day, Twenty Seven Strangers o la mateixa Becomig A Jackal, per assolir la màxima expressió en aquesta sentida Pieces, la CdD d'avui.
Es tracta d'un disc increïblement fosc que, de manera sòbria, senzilla i sempre amb un gust exquisit, suggereix uns ambients desesperants. Partint del folk que vesteix amb uns arranjaments exuberants i uns cors memorables, evoluciona cap a un pop adult, en la estela de Damien Rice, Neil Hannon (Divine Comedie), el seu "tocayo" Conor Orbest (Brigh Eyes) o el meu admirat Ron Sexsmith, destinat a captivar grans audiències.
Al llarg del disc en general i d'aquesta cançó en particular, es provoca un crescendo que el porta, com diu el títol, a "convertir-se en un xacal", incluint uns licantròpics udols finals que deixaran gelats els seguidors d'aquest blog.
- VILLAGERS. Pieces. Becoming A Jackal (2010).
Vídeo afegit posteriorment.
Absolutament impressionant
ResponElimina