Hi ha qui diu que el cotxe, l'estilogràfica i la do...(deixem-ho) son de mal prestar, que no es bo que passin per gaires mans. Jo a aquesta llista hi afegiria la guitarra i, per extensió, tots els instruments musicals. I, anant més lluny, hi inclouria també els discos.
I es per aquest motiu que mai no m'ha agradat deixar els meus discos, sobretot si son de vinil, i, en conseqüència, tampoc goso demanar-ne als altres. I, possiblement per aquesta mania meva, mai no he estat aficionat a comprar discos usats, ni tan sols he posat mai els peus a la Fira del disc de col·leccionista i ben poques vegades a botigues de segona mà.
Tot això ve a conte perquè el disc d'avui n'és una excepció, però compreneu que no em podia resistir a adquirir aquesta meravella, l'antic propietari de la qual havia de tenir molt poc gust...o estar desesperat econòmicament, per la quantitat de 100 (de les antigues) pessetes.
Es el tercer disc d'una banda, Cockney Rebel, que havia obtingut un significatiu èxit d'audiència i unes crítiques molt favorables per part de la premsa musical amb els dos anteriors, The Human Menagerie (1974) i The Psychomodo (1974), fet que va provocar que se li pugessin els fums al cap al seu líder, que va refer el grup, conservant únicament el bateria Stuart Elliot, per publicar aquest The Best Years Of Our Lives (1975) com a STEVE HARLEY & COCKNEY REBEL.
Amb clares influències del glam-rock imperant a la època i d'artistes com David Bowie, Lou Reed o Roxy Music i amb producció de l'afamat Alan Parsons, que acabava de treballar amb The Beatles i Pink Floyd, van obtenir l'èxit definitiu. Un àlbum amb temes de gran brillantor lírica i un suggestiu i teatral estil interpretatiu com Mr. Raffles i sobretot aquesta CdD, Make Me Smile (Come Up And See Me), on satiritza els seus antics companys de banda amb una intel·ligent melodia pop, que juga amb el recurs d'aturada i arrancada i unes notes de guitarra acústica d'aire aflamencat, fruit d'una prova de so d'escalfament del guitarrista Jim Creagan, finalment incorporada a la gravació que, tanmateix, conta amb la participació, en els cors i a la guitarra rítmica, de Marc Bolan, de T. Rex.
Si a algun seguidor del blog que no coneix l'artista, li sona en canvi la cançó, no es gens estrany, doncs ha estat utilitzada a la banda sonora d'algunes pel·lícules, com The Full Monty (1997) o Velvet Goldmine (1998) i a diversos anuncis de TV.
- STEVE HARLEY & COCKNEY REBEL. Make Me Smile (Come Up And See Me). The Best Years Of Our Lives (1975).
Vídeo afegit posteriorment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada