La Grange (ZZ Top)

Demà passat, 19 de juliol, està prevista l'actuació al Poble Espanyol de Barcelona, en el marc del Festival Barts, de la banda texana ZZ TOP, un trio integrat des de la seva formació, l'any 1969, pel compositor principal, guitarrista i cantant Billy Gibbons, el baixista Dusty Hill i el bateria Frank Beard, la imatge del qual ha esdevingut icònica en base a la peculiar indumentària (vestits, barrets, ulleres de sol, barbes...) dels dos primers.

Una banda que, partint d'un so boogie, blues i hard rock en els seus primers cinc o sis àlbums, dels que en sobresurt el tercer, Tres Hombres (1973), va evolucionar cap al rock electrònic, amb forta presència de sintetitzadors, amb el que van guanyar força popularitat amb LP com Eliminator (1983), el vuitè, al temps que perdien alguns seguidors dels inicis, com jo mateix, per anar recuperant progressivament el seminal garage rock en la mitja dotzena següents, sense assolir, però, el nivell dels anys 70, fins que després d'una aturada obligada per una Hepatitis C de Hill, la publicació del 14è, Mescalero (2003), i trencar amb el seu manager i productor habitual, Bill Ham, van emprendre extenses gires mundials durant més de cinc anys, recollides en DVD com Live From Texas (2008) i Double Down Live (2009), sense enregistrar material nou.

Una tendència breument interrompuda pel fitxatge amb la discogràfica American Recording del famós productor Rick Rubin, i la publicació del quinzè disc, La Futura (2012), que tampoc no tindria continuïtat fins que, poc després de la mort sobtada mentre dormia de Hill, essent substituït per Elwood Francis, el seu tècnic de so des de feia més de 30 anys, publicarien el darrer del que en tinc constància, Raw (That Little Ol' Band From Texas) (2022), la BSO del documental del mateix nom, enregistrat per a Netflix el 2019, amb la formació original.

Com a CdD n'he triat una de l'esmentat Tres Hombres, un àlbum amb 10 tracks, enregistrat a Memphis, Tennessee, en una etapa en la que la banda encara no havia adoptat la distintiva estètica, amb l'esmentat Ham com a productor i amb Robin Brian i Terry Manning com a tècnics, al darrer dels quals devem la genialitat (no queda ben clar si intencionada o no) de concatenar les dues primeres, Waitin' For The Bus i Jesus Just Left Chicago, i del que en destaca la seqüenciada en vuitè lloc, o tercera de la cara B del vinil, La Grange.

Un tema acreditat als tres membres, amb el nom de la localitat texana a les afores de la qual es troba el bordell Chicken Ranch, amb un riff de guitarra, del que el mateix Gibbons en reconeix la influència del Boogie Chillen de John Lee Hooker (vegeu aquí), que ha creat escola fins a convertir-se, com he sentit a dir en algun lloc, en l'equivalent per al blues del Smoke On The Water, dels Deep Purple, per al heavy metal.

Una composició complementada amb una lírica críptica en la que s'esmenta una mena de cabana coneguda per les seves "noies maques", que captura l'essència de la cultura d'un lloc i una època en la que, hipòcritament, predominava una actitud relaxada cap a la vida nocturna i l'hedonisme i que, de ben segur, serà unes de les highlights del diumenge al Poble Espanyol.

- ZZ TOP. La Grange. Tres Hombres (1973).