Justine Frischmann va conèixer, mentre estudiava
arquitectura a la Universitat de Londres, a Brett Anderson, amb qui
crearia el posteriorment famós grup Suede, que abandonaria al
trencar la relació sentimental amb aquest, per formar-ne, com a cantant,
guitarrista i compositora principal i amb el bateria Justin
Welch, un altre de fama efímera, ELASTICA, a la que, sense
menysprear la qualitat del seu LP homònim de debut, el
1995, contribuiria la seva sonada relació amb Damon Albarn, el
cantant de Blur, una altra emblemàtica banda, així com els Oasis
i Pulp, del fenomen brit pop.
Un àlbum molt ben acollit per la crítica i amb excel·lent resultat
comercial als dos costats de l'Atlàntic, amb 16 tracks d’indie-rock guitarrer en
poc més de 40 minuts (per algunes dels quals, com veurem, van rebre
acusacions de plagi per part de grups com Weezer o The Stranglers),
dels que en podem destacar unes quantes com Line Up, Waking Up, Stutter
o la CdD d'avui, Connection.
Malauradament, com tan sovint passa en el mon del rock, l'èxit va
anar acompanyat de divergències personals i l'abandó temporal de la baixista Annie
Holland, precedint el definitiu de la guitarrista Donna Matthews
quan aquesta va trencar amb Welch, l'únic mascle del quartet, va demorar més de
cinc anys la publicació del "temible segon disc", The Menace
(2000), el decebedor resultat del qual va comportar la seva dissolució.
Una ruptura amb conseqüències professionals ben dispars, amb
el bateria prestant els seus serveis a bandes ben conegudes del blog
com els esmentats Suede i altres com The Jesus and Mary Chain (als que
em comprometo dedicar properament un post) i la magnètica frontwoman,
després d'un període presentant un programa sobre arquitectura a la BBC,
traslladada a Califòrnia, on, convertida en pintora, ha format família amb un
científic especialitzat en metereologia.
I, anant a la CdD, direm que Connection és una de les més icòniques
dels anys 90 i una honrosa excepció en una època de
tendència indissimuladament masculina, amb una lletra que utilitza la
metàfora d'una baralla de cartes per representar com es creen les relacions i
el cost emocional de quan es trenquen, amb la vana esperança de crear una
"connexió" romàntica, però que es va veure esquitxada per la polèmica
al ser acusada de plagi, com hem dit, pel riff de sintetitzador inicial,
interpretat precisament per Damon Albarn, i repetit posteriorment amb les
guitarres, del tema Three Girl Rhumba, de Weezer (vegeu aquí), amb els
que van arribar a un acord extrajudicial (desconec si amb
indemnització inclosa) abans de publicar-se el disc.
- ELASTICA. Connection. Elastica (1995).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada