Amb aquest nom sobre l'origen del qual no en tinc
ni idea, SPANISH LOVE SONGS és una banda de Los
Angeles, Califòrnia, integrada incialment pel cantant i
guitarrista Dylan Slocum, el guitarrista Kyle McAulay, el
bateria Ruber Duarte i el baixista Gabe Mayeshiro qui,
després del primer disc, Giant Sings The Blues (2015), va ser
substituït per Trevor Dietrich, al temps que s'incorporava la teclista Meridith Van
Woert, esposa de Slocum.
Amb un estil que podem classificar com a emo-punk-rock
en base a unes apassionades melodies, acreditades al quintet, i unes lletres,
escrites pel cantant, de temàtica existencial però irònicament macabres amb la
intencionalitat d'ajudar a superar els mals moments i trobar la
felicitat amb el que tens (resiliència se'n diu, em sembla) o, com
s'autoanomenen de grouchrock que, en català, vindria
a dir "rock rondinaire", s'han anat guanyant adeptes en els
seus LP posteriors, Schmaltz (2018), Brave Faces Everyone
(2020), fins arribar al darrer, No Joy (2023), que els ha de
consolidar.
Un àlbums coproduït amb Collin Pastore i
mesclat per Carlos De la Garza, amb 12 tracks en les que, sense
parar de cercar respostes a les grans preguntes de la vida (perdoneu-me la
expressió), ens conviden a moure'ns i afegir-nos a les tornades, com a Lifers,
Pendulum, Clean-Up Crew, Marvel o la CdD, Haunted, una composició
inundada de nostàlgia ("Però no estàs embruixat [haunted]…serà
tan desolador com sempre...però és una manera de viure", diu) però amb una
contundència que ens evoca, salvant les distàncies, la E Street Band.
Ara potser sí que m'he passat, disculpeu-me de
nou.
- SPANISH LOVE SONGS. Haunted. No Joy (2023).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada