The Future (Leonard Cohen)

A propòsit de Leonard Cohen-11:

Quatre anys després del fantàstic I'm Your Man (1988), LEONARD COHEN va publicar el que considero el seu darrer gran àlbum d'estudi, The Future (1992), el novè de la seva discografia.

Un LP en línia amb l'anterior, en el que participen una trentena de músics i cantants, com les imprescindibles Jennifer Warnes i Anjani Thomas, així com diversos productors, entre els que figura la seva parella del moment, l'actriu Rebecca De Mornay. Una obra en la que exhorta a la perseverança en front del malestar polític i social per esdeveniments com la caiguda del mur de Berlín o els greus disturbis de Los Angeles del 1992 i fa una crida alhora a desafiar els conceptes de rectitud del mon modern, que va rebre un bon reconeixement de la crítica.

Per això va sorprendre que  pocs mesos desprès es reclogués durant cinc anys al Mount Baldy Zen Center de Los Angeles, d'on va sortir ordenat monjo budista de l'escola Rinzai amb el nom de Jikan, que significa "silenci" i la veritat és que li vaig perdre la pista i vaig passar de llarg d'un parell de discos menors, editats després de 10 anys sense fer-ho, fins que un greus problemes econòmics, dels que en parlarem en el proper i darrer post d'aquesta sèrie sobre el canadenc, al van fer tornar a la carretera, després de 15 anys sense fer gires mundials, amb més gravacions d'estudi anodines però amb uns directes espectaculars...al loro!

Tornant a The Future, direm que és un disc fàcil d'assimilar, diverses tracks del qual han estat utilitzades en bandes sonores de pel·lícules, com Natural Born Killers (Oliver Stone, 1994) o sèries de TV, com Los Soprano, farcit de balades amb cors gospel "marca de la casa", algunes d’especialment conegudes, com Closing Time, un tema d’aire country-pop, o l'homònima que l'enceta i CdD d'avui.

Un tema en el que se'ns convida reiteradament a penedir-nos (repent!), expressió que molts anys després els catalans Manel semblen evocar en la coneguda Al mar! (vegeu aquí), en el seu reeixit debut, Els millors professors europeus (2008).

Una composició amb una visió apocalíptica del mon, en la que l'autor, educat en la religió jueva, arriba a comparar Stalin amb Sant Pau, amb motiu de la seva reinterpretació de textos sagrats, el marxisme i l'evangeli respectivament, en els que el bé i el mal esdevenen indistingibles en el moment en que es defensen els assassinats en nom de la justícia, terrenal o divina.

- LEONARD COHEN. The Future. The Future (1992).