Els seguidors habituals del blog
coneixeu ben bé la meva passió per la música psicodèlica, en totes les seves
vessants, des dels clàssics folk, pop-rock, blues i soul,
fins al prog-rock, el jazz, la electrònica i altres gèneres, sentiment
que es fa extensible a totes les èpoques i, com comprovareu al post
d'avui, a tota la geografia mundial, no en va els seus protagonistes venen del
Japó.
Ens referim al quintet KIKAGAKU MOYO
(幾何学模様 en el seu grafisme), creat pel cantant i
percussionista Go Kurosawa i el cantant i guitarrista Tomo Katsurada,
a qui es van unir el guitarrista Daoud Popal i el baixista Kotsu Guy,
completant la formació el germà de Go, Ryu Kurosawa, als teclats i al sitar,
instrument que va aprendre a tocar a Calcuta (Índia), amb el músic local Manilal
Nag.
Un combo adobat a base
d'actuacions farcides d'improvisacions pels carrers del barri de Asakusabashi
del seu Tòquio/Tokyo natal que, des del 2013, ha publicat cinc àlbums, el més
reconegut dels quals és el quart, Masana Temples (2018), al que
hauríem d'afegir el recent Kumoyo Island (2022), el més
accessible de tots, sense deixar de ser fidels a uns passatges onírics,
als que contribueixen els instruments orientals, que podem emmarcar en la
renascuda escena "neopsicodèlica", i amb un peculiar patró compositiu
que podem definir com geomètric, d'aquí el seu nom, en català "Patrons
geomètrics".
Un àlbum amb onze tracks,
de les que destacaria la inicial, Monake, Yayoi Iyayoi, Meu Mar
(versió del tema del brasiler Erasmo Carlos) i la CdD, Cardboard Pile,
un tema que comença amb un groove de psych-rock progressiu que,
al minut i mig dels quatre que dura, evoluciona cap a una tenue melodia
embolcallada de riffs de guitarres i metalls llunyans, del que en podeu
gaudir en el videoclip oficial i en una versió en directe per allò de, ja ho
sabeu, veure'ls les cares.
Un disc, la publicació del qual ha coincidit amb l'anunci de que la banda es dissoldrà, en haver assolit tots els objectius que es van plantejar en els seus inicis, la desitjable bona acollida del mateix, així com de la gira de presentació prevista, espero que els faci reconsiderar tan lamentable decisió.
- KIKAGAKU MOYO ( 幾何学模様 ).Cardboard Pile. Kumoyo Island (2022).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada