I Wish That I Could See You Soon (Herman Düne)

El germans amb ascendència sueca per part de mare i marroquina de pare, André i David-Ivar Benouaisch, cognom que artísticament per canviar per Herman Düne, compositors i guitarristes, ara fa més de 20 anys van crear a París una banda en format trio, completat amb el bateria Omé qui, després de dos àlbums, Turn Off The Light (2000) i They Go To The Woods (2001), ho deixaria per acabar els seus estudis de Medicina, essent substituït per Néman, l'origen suís del qual donaria nom al tercer, Switzerland heritage (2001).

Uns discos caracteritzats pels seus ritmes enganxosos, unes melodies que combinen la tristesa amb la dolçor i la inconfusible veu de David-Ivar, cantant majoritàriament en anglès, però també en francès i castellà, que alguns han qualificat com antifolk lo-fi, amb una carrera que no obtindria reconeixement fins al setè, Not On Top (2005), en el que va participar a les segones veus i el baix la canadenca Julie Doiron (vegeu aquí) i, sobretot, el vuitè, Giant (2006), moment en el que  André abandonaria HERMAN DÜNE per continuar, instal·lat a Berlín, en solitari, amb el nom de Stanley Brinks, així com en diverses col·laboracions, entre elles amb uns coneguts del blog, The Wave Pictures, continuant el duo amb el nom de Herman Dune, ara sense la dièresi a la u.

Un període en el que David-Ivar i Néman van publicar dos àlbums més, simultàniament amb sengles projectes individuals amb els noms respectius de Ya Ya i Zombie Zombie, fins l'any 2011, en el que va plegar  el bateria, deixant en solitari el cantant, qui encara gravaria un altre LP, abans de traslladar-se a la localitat californiana de San Pedro, a prop de Los Angeles, des d'on ha autoeditat tres discos, en el darrer dels quals, Notes From Vinegar Hill (2020), ret tribut al tranquil barri on resideix amb la seva esposa i uns quants gats.

Com a CdD he triat el tema que enceta l'esmentat Giant, per a la gravació del qual van deixar de banda l'esperit lo-fi que els caracteritzava i van contar amb un suport d'una secció de vents, The Jon Natchez Bourbon Horns i d'un cor femení, The Woo-Woos, el que va tenir recompensa en l'aspecte comercial.

Setze precioses tracks, eclipsades per la inicial i CdD d'avui, I Wish That I Could See You Soon, especialment popular a casa nostra al ser escollida per a un conegut spot de cervesa amb un vídeo rodat per Isabel Coixet en preciosos escenaris de l'Empordà, incloent llavors el millor restaurant del mon, El Bulli, amb el seu xef, Ferran Adrià, com a convidat especial, que estic segur que, parafrasejant el seu títol, us vindrà de gust tornar a veure. 

- HERMAN DÜNE. I Wish That I Could See You Soon. Giant (2006).