Over, Under, Sideways, Down (The Yardbirds)

 

Tot i què poc coneguda del públic general, la banda protagonista del post d'avui és per als melòmans una de les fonamentals en la història del rock i, més concretament, del blues-rock britànic que va protagonitzar la ultra esmentada en aquest blog "british invasion".

Un quintet format a Londres pel cantant Keith Relf i el baixista (i posteriorment afamat productor) Paul Samwell-Smith, completat amb Chris Dreia a la guitarra rítmica, Jim McCarty a la bateria i Anthony "Top" Topham a la guitarra solista, posició que de seguida deixaria en mans de "un tal" Eric Clapton (vegeu aquí), el primer dels tres grandíssims instrumentistes que ocuparien successivament el lloc, circumstància que contribuiria a mitificar a THE YARDBIRDS.

Un nom que té més a veure amb els rodamons al voltant de les vies del ferrocarril que esmenta Jack Kerouac a la mítica novel·la On the road (1957) que amb el saxofonista Charlie Parker, conegut amb el malnom de "Bird", amb el que el grup es donà a conèixer amb versions electrificades de temes inicialment acústics de bluesmen americans com Howlin' Wolf, Muddy Waters, Sonny Boy Williamson o Elmore James, amb l'àlbum en directe Five Live Yardbirds (1964) però que, de la mà del mànager i productor Giorgio Gomelsky, va incorporar composicions pop a For Your Love (1965), una recopilació de singles, amb el tema homònim, escrit per Graham Gouldman, al capdavant. Gravat amb la participació del teclista Brian Auger, seria el hit més reeixit d'una carrera que anava prenent aspectes comercials (vegeu aquí), el que no seria del gust de Clapton, que ja s'havia guanyat el paradoxal qualificatiu de "slowhand" (mà lenta), qui els deixaria per formar part dels Heartbreakers de John Mayall.

Una vacant ocupada per Jeff Beck, un altre portentós guitarrista que acabaria d'imprimir el segell personal al grup, evolucionant cap al rock psicodèlic i experimental (van incorporar el sitar abans que els Beatles a Norwegian Wood) en les següents gravacions, Having A Rave Up (1965) i el transcendental Yardbirds (1966), editat als USA amb el títol de la segona pista, Over, Under, Sideways Down, però que, degut a la singular portada, amb una caricatura, obra de Dreia, de l'enginyer de so Roger Cameron, acabaria essent conegut col·loquialment pels seus fans i, amb el temps, semi-oficialment, com a Roger The Engineer.

El primer àlbum exclusivament amb composicions pròpies, produït pel mànager Simon Napier-Bell i pel baixista Samwell-Smith qui, de seguida, abandonaria tanmateix el combo per donar entrada, ni més ni menys que, a Jimmy Page, a qui l'instrument se li quedaria petit i l'intercanviaria amb el guitarrista rítmic (i dibuixant!) Chris Dreia, però que convuiria molt poc amb Beck, del que queda constància en el single Happening Ten Years Time Ago (vegeu aquí), així com en una breu interpretació, concretament (segur que se'n recordarà el meu amic R.S. [vegeu aquí]) del tema Stroll On a la pel·lícula Blow-Up (Michelangelo Antonioni, 1966), perquè aquest també volaria en solitari, reduint The Yardbirds a quartet i deixant la guitarra solista per a la gravació de pòstum Little Games (1967), en mans d'aquell, a partir del que, una mica desconcertats i confosos, es dissoldrien per donar lloc a projectes diversos, el més famós dels quals, amb diferència, va ser (cal que us ho digui?) Led Zeppelin.

Un disc avantguardista per a la època, en el que temes genuïnament blues-britànic com Lost Woman, The Nazz Are Blue o l'instrumental Jeff's Boogie, conviuen amb altres més experimentals com Turn Into Earth, en el que barregen pop amb hipnòtics cants gregorians, del que he triat com a CdD la track que, amb una altra caràtula, va donar nom a l'edició americana, en la que predomina un riff de guitarra de Beck de tall oriental, Over, Under, Sideways, Down.

Imperdonable no tenir un record per al grup en el que va militar la que molts qualifiquen com la "santíssima trinitat" de guitarristes del rock: Eric Clapton, Jeff Beck i Jimmy Page, a qui podeu identificar en els corresponents links.

- THE YARDBIRDS. Over, Under, Sideways, Down. Roger The Engineer (1966).