La trobada casual per actuar en
un karaoke de tres amics londinencs, el guitarrista Tom
Dowse, el baixista Lewis Maynard i el bateria Nick Buxton, va
donar lloc a un inesperat projecte per al que van reclutar Florence Shaw,
professora universitària, i artista visual, amiga del primer, a la que van convèncer assegurant-li
que la seva tasca vocal es limitaria als recitats.
I,
efectivament, l’spoken-word amb el que Flo s’expressa amb particular
desgana, és una característica dels DRY CLEANING, així com el captivador
so noise-rock amb uns riff de guitarra i una línia de baix molt
marcada, amb els que es combina, del que en resulta l’enèsima revitalització
del post-punk.
Un
quartet que, després de causar sensació amb dos interessants EP, Sweet
Princess -en referència a la aleshores futura Duquessa de Sussex, a qui
caricaturitza en el single de debut Magic Of Meghan- i Boundary
Road Snacks And Drinks (2019), han debutat en format llarg, de la mà de la
discogràfica 4AD, amb un dels àlbums que més m’agrada del que portem d’any, New
Long Leg (2021).
Un
disc produït per John Parish, a qui els seguidors del blog
coneixeu pels seus treballs amb P.J. Harvey i altres, amb 10 tracks
de ritmes prou variats en les que la frontgirl expressa amb lletres
satíriques i surrealistes, majoritàriament incomprensibles per a l’oient, fins
i tot natiu de parla anglesa, la seva pròpia visió de la música i del
mon.
Una
obra tan fosca i inquietant com addictiva a partir dels tres temes inicials, Scratchcard
Lanyard, Unsmart Lady i Strong Feelings, el primer dels qual he
triat com a carta de presentació per a la CdD d’avui.
- DRY CLEANING. Scratchcard Lanyard. New Long Leg (2021).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada