Berman/Malkmus 5.
En el darrer post de
la sèrie dedicada a David Berman i STEPHEN MALKMUS comentarem el
darrer disc d'aquest, Traditional Techniques (2020), amb un registre
absolutament diferent del que coneixem en les seves etapes liderant Pavement
o en solitari, acompanyat de The Jicks.
Un àlbum en el que el
genuí referent de l’indie-rock s'acompanya de músics com el
multiinstrumentista, i productor, Chris Funk (de The Decemberists),
el guitarrista Matt Sweeney i l'afganès Qais Essar, entre
altres, amb un resultat tan sorprenent com fascinant. Una obra eminentment
acústica amb temes d'estructures sinuoses basades en la seva guitarra de 12
cordes i una secció de cordes, a les que, puntualment, s'afegeixen la guitarra
elèctrica, les flautes i el sitar, que li aporten un toc psicodèlic a l'estil
del folk-rock de finals dels anys 60.
I tot això sense trair la
seva particular, per lúcida i càustica, visió del mon, defugint de la nostàlgia
a la recerca de noves fonts d'inspiració. I a fe que la troba, com es pot
comprovar, emmarcades entre la inicial ACC Kirtan i la tendra Amberjack
final, en aquestes deu tracks de les en destacaria altres com The
Greatest Own In Legal History, Shadowbanned i la CdD, Xian Man.
Un tema a ritme de blues,
amb un riff de guitarra acústica de l'autor i un solo de la elèctrica de
Sweeney espectaculars, el títol del qual correspon a l'abreviatura de la
paraula "christian", sense cap referència, doncs, a la ciutat
xinesa, famosa per la troballa dels guerrers de terracota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada