Inspirant-se en un producte dietètic anomenat Beef Iron & Wine, Sam
Beam va triar el nom artístic amb el que és conegut, IRON & WINE,
i amb el que va debutar amb un LP autoproduït i gravat al seu estudi
casolà, The Creek Drank The Cradle (2002), en el que toca tots els
instruments i que podem qualificar com alt-country o indie-folk,
estil que va modificar radicalment en el segon, Our Endless Numbered (2004),
ara en un estudi professional i acompanyat d'una banda completa, per obtenir un
reconeixement generalitzat que ha anat mantenint en la mitja dotzena d'àlbum
següents, el darrer, Beast Epic, l'any 2017.
Però aquesta interessant producció en format "llarga durada" (LP)
es complementa amb un seguit d'EP ("extended play"),
dels que en cal destacar Woman King (2005) i, sobretot, In The Rains
(2005), en el que el de Florida, tot i què resident a Carolina del Sud,
s'acompanyava del guitarrista Joey Burns i del bateria John Convertino, ben coneguts dels
seguidors del blog pel seu nom artístic de CALEXICO. Un disc
escrit en exclusiva per Beam al que els d'Arizona aportaren el seu
particular so de metalls, desconegut a la obra prèvia del cantautor que, per la
seva qualitat i, també, per la curta durada, va deixar amb ganes de més al
seguidors dels dos projectes, que hem hagut d'esperar 14 anys per tornar-ne a
gaudir.
I ha estat així que fa uns mesos ha aparegut la continuació, Years To
Burn (2019), ara en format LP, tot i què no gaire llarg, son vuit temes en
poc més de 30 minuts, amb la particularitat de que ara la tasca compositiva ha
estat cosa dels tres. Un disc gravat als estudis Sound Emporium de
Nashville, Tenneesse, en el que el productor, Matt Ross-Spang,
acobla perfectament l'intimisme de Iron & Wine amb el sons arenosos
del desert que hi ha entre Califòrnia i Mèxic ("pilleu" ara això de
Calexico?), al que en aquesta ocasió contribueixen els altres membres de la
banda, amb el trompetista, i cantant ocasional, Jacob Valenzuela al
capdavant.
Un àlbum que, com el seu nom suggereix, tracta de l'inexorable pas del
temps, en el que temes que podríem anomenar experimentals -com Outside El
Paso o aquesta opus amb nom amb doble sentit, The Bitter Suite (per sweet), un
triptic format per Pájaro/Evil Eye/Tennessee Train que
s'inicia amb l'esmentat Valenzuela cantant en castellà- s'alternen amb
precioses harmonies vocals com What Heaven's Left o la CdD, Father
Mountain, un record nostàlgic d'un amor passat en la que els tres artistes
es mostren especialment compenetrats.
- CALEXICO / IRON & WINE. Father Mountain. Years To Burn
(2019).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada