divendres, 21 de febrer del 2020

New Partner (Palace Music)

Will Oldham 2:
Després de dos LP, There Is No-One What Will Take Care Of You (1993), comentat al primer post d'aquesta sèrie (vegeu aquí), i Days In The Wake (1994), gravat amb l’únic acompanyament dels seus germans Ned, al baix; i Paul, a la percussió, amb el nom artístic de Palace Brothers, i d'un EP, Hope (1994), acreditat a Palace Songs, per al següent àlbum el cantautor Will Oldham, reservant-se per a si mateix la veu principal i la guitarra acústica, va reunir una banda amb Jason Loewenstein, bateria de Sebadoh, Liam Hayes al piano, Bryan Rich a la guitarra solista i l'esmentat Ned Oldham al baix, motiu pel qual, a parer seu, tocava canviar el nom que, seguint la nissaga, seria PALACE MUSIC.
Un grup amb el que, amb formacions diferents, tret del baixista i, no ho havia dit, el prolífic productor i una de les icones del blog, Steve Albini, va publicar dos discos, Viva Last Blues (1995) i Arise Therefore (1996), el primer dels quals està considerat com un dels millors de la seva discografia.
Una obra que, tot i el canvi de músics, és fidel al seu estil alt-country, del que el considerem precursor, amb cadències hipnòtiques amb predomini de riff de baix i lletres en les que persisteix en mostrar-nos la seva aflicció.
Un disc en el que balades i ritmes de vals marca de la casa com More Brothers Rides, The Brute Choir o Tonight's Decision conviuen amb temes més rock com Work Hard/Play/Hard o Cat's Blues i del que he escollit com a CdD una de les millors composicions de la carrera de Will Oldham o qualsevol dels seus alter ego, que podeu escoltar en la versió original i en un directe posterior, amb arranjaments sensiblement diferents, quan ja es feia dir Bonnie "Prince" Billy, nom amb el que se'l coneix fins a l'actualitat i de qui parlarem en successius post.
Em refereixo a New Partner, una preciosa melodia amb lletra sobre els eterns temes de l'amor, el sexe i la mort que, aquí, el de Kentucky sembla no diferenciar gaire bé.

- PALACE MUSIC. New Partner. Viva Last Blues (1995).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada