divendres, 16 de novembre del 2018

Talking Straight (Rolling Blackout C.F.)


Els Rolling Blackouts Coastal Fever, coneguts també per l'abreviatura ROLLING BLACKOUTS C.F., son una banda de Melbourne, Austràlia, liderada per tres cantants guitarristes, una acústica, Fran Keaney, i dues elèctriques, Tom Russo i Joe White, els dos primers compositors principals, acompanyats per un baixista, Joe Russo, germà de Tom i un bateria, Marcel Tussie.
Desprès d'editar dos EP, Talk Tight (2016) i The French Press (2017), molt ben acollits per crítica i fans, fa un mesos van debutar en format LP, tot i què no gaire més llarg, deu temes en poc més de 35 minuts, amb Hope Downs (2018), l'àlbum que, en la meva opinió, els ha de consagrar.
I això que el seu estil no podem dir que sigui gens original, ja que veu de l’indie-rock de guitarres que va fer furor fa 30 anys i que actualment sembla estar una mica desfasat...però que encara entusiasma a l'autor d'aquest blog. Un estil que, inevitablement, ens recorda els seus paisans The Go-Betweens, així com a tantes bandes "de guitarres" que els seguidors de la CdD coneixeu, com The Cure, REM, The Modern Lovers, Television o els primers The Strokes, el so dels quals, gràcies a la producció de Liam Hudson, han actualitzat.
Un so que es caracteritza per l'encreuament de les guitarres, tan càlides com passionals, amb unes lletres que, tot i què en algun moment perds el significat literal, transmeten frustració per l'estat general del món que ens toca viure, aquesta sensació "d'estar a tocar el buit i trobar on aferrar-te" que evoca el títol del disc, pres del d'una mina a cel obert del centre del seu país.
Un àlbum del que destacaria temes com l'inicial An Air Conditioned Man i altres com Mainland, Cappucino City i la CdD, és clar. Seqüenciada en segon lloc i una de les minoritàries composicions de White (cosí de Keaney, per cert), Talking Straight és un tema post-punk en el que l'autor, en un entorn de noies i cotxes, amb una tal Jenny i el seu coupé com a protagonistes:

     All day, I listen out for Jenny's old coupe
     Midnight blue, it's faded, but she's always been true...

es pregunta, ja ho veieu, filosofia pura, "d'on prové el silenci, on s'origina l'espai?" :

     I wanna know
     I wanna know where the silence comes from
     Where space originates

- ROLLING BLACKOUTS C.F. Talking Straight. Hope Downs (2018).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada