divendres, 14 de setembre de 2018

Addictions (Lucy Dacus)


Quan la songwriter (cantautora) LUCY DACUS va gravar a Nashville, Tennessee (USA), quasi artesanalment i en menys de 24 hores, el seu LP de debut, No Burden (2016), poc es devia pensar que cridaria l'atenció de Matador Records fins al punt que li van reeditar el disc i van posar a la seva disposició per al següent uns mitjans que la de Richmond, Virginia, va rebutjar, preferint continuar amb el seu equip de confiança, l'amic i productor Colin Pastore i el guitarrista Jacob Blizard.
I el resultat ha estat Historian (2018), un altre àlbum d’indie-rock, caracteritzat per unes precioses melodies, amb uns arranjaments de dinàmica creixent que, fórmula que es va repetint quasi a cada trackpartint des del silenci i lentament, arriben a aclaparar, interpretades amb una veu modulada des de la infància (no en va és filla d'una professora de música), amb un timbre que en alguns moments em recorda a Joni Mitchell, i amb uns texts íntims i reflexius, a l'estil de la seva companya Julien Baker, amb qui guarda cert paral·lelisme. 
Un disc que, musicalment, incorpora una àmplia gama d'estils, del rhythm & blues al rock i al pop orquestral i, literàriament, una temàtica amb tota mena de situacions sentimentals que van de l'esperança a la mort, amb un agredolç rerefons sociopolític,  el que no deu ser aliè a ser filla d'un professor d'Història del Loyola College, de Baltimore, Maryland, que es defineix a si mateixa com a "historiadora" abans que músic o cineasta, una altra de les seves aficions.
Un àlbum que comença amb Night Shift, un tema de més de sis minuts que, amb canvis de ritme i esclafits de guitarra d'una èpica progressiva, paradigmàtics del seu estil, narra una ruptura amorosa (que soluciona amb un canvi de torn de treball -"Torn de nit"- i deixant passar el temps) i així fins a deu tracks de temàtica personal com els atacs d'ansietat (Next Of Kin), la mort de la seva àvia, un autèntic pilar (Pillar Of Truth), la sensació d'esgotament creatiu (The Shell) o social, com els disturbis racials de Baltimore del 2015 (Yours & Mine)  i la CdD, Addictions, en la que reflexiona, ella que no pren ni cafè per no viciar-se, sobre la pitjor addicció: a una persona concreta.

- LUCY DACUS. Addictions. Historian (2018).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada