divendres, 1 de juny de 2018

Summertime Blues (Eddie Cochran)


PdR’n’R 10:
El dia 17 d'abril de 1960, pocs mesos després de l'accident d'aviació que va acabar amb la vida de Buddy Holly (vegeu aquí), el xoc contra un arbre del taxi que el portava a l'aeroport de Londres (UK) al que van sobreviure Gene Vincent, famós pel tema Be-Bop-A-Lula i la compositora Sharon Sheeley, va causar la mort, amb 21 anys, del compositor, guitarrista i cantant EDDIE COCHRAN.
Nascut a Minnesota, va ser a Los Angeles, Califòrnia, on va descobrir la passió per la música, en la que es va iniciar amb el duo de country i rockabilly The Cochran Brothers, format amb un tal Hank Cochran amb qui no l'unia cap parentiu i a qui abandonaria de seguida per centrar-se en la seva evolució natural, el rock and roll, gènere del que se'l considera pioner, motiu pel que li dediquem el capítol 10 de la secció PdR'n'R.
Durant la seva curta carrera artística va participar en diverses pel·lícules, amb petits papers com a actor i intèrpret i va gaudir de prestigi com a compositor, guitarrista i cantant i, d'haver seguit viu, probablement com a productor i innovador en les tècniques de gravació en els rudimentaris estudis de la època, com la sobregravació de la seva guitarra.
Només per temes com Twenty Flight Rock, C'mon Everybody o Somethin' Else ja es mereixeria el reconeixement intemporal però va ser Summertime Blues, la CdD, el que l'ha situat a l'Olimp del rock, composicions que, juntament amb la seva imatge i actitud el van convertir en una icona, la descomunal influència de la qual han reconegut artistes de tots els temps, des de The Beatles a The Rolling Stones, passant per The Beach Boys, The Who, Jimi Hendrix, David Bowie, T. Rex, Rod Stewart i uns quants coneguts més del blog.
Summertime Blues (1958) és una composició acreditada a Cochran i a Jerry Capehart, el seu mànager i autor de la lletra, al voltant de les peripècies dels joves americans, que increïblement es va publicar com a cara B d'un single amb l'insulsa Love Again a la A, a la que de seguida va desbancar de les preferències de la crítica i els fans i que ha estat versionada per multitud d'artistes al llarg de la història. 
Tres estrofes que expressen les queixes d'un adolescent que ha de fer feinetes per guanyar alguns calerons durant les vacances d'estiu i que acaben indefectiblement amb els mítics versos:

                 But there ain't no cure
                 For the summertime blues

- EDDIE COCHRAN. Summertime Blues (1958).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada