divendres, 7 d’abril de 2017

Smoke On The Water (Deep Purple)

En escoltar el nom de DEEP PURPLE a la majoria de melòmans d'una certa edat us vindran al cap bandes com Led Zeppelin, Black Sabbath i d'altres que, a finals dels anys 60 i tots els 70, van liderar un estil anomenat hard-rock i el seu subgènere heavy metal (termes que amb perspectiva històrica considero sinònims) que, amb diverses variacions (glam metal, trash...) segueix vigent actualment.
Però els nostres protagonistes d'avui inicialment van ser un grup de rock psicodèlic i progressiu que, per influència del seu teclista Jon Lord, amb formació de conservatori, fins i tot van gravar un disc, Concerto For Group And Orchestra (1969), acompanyats per The Royal Philharmonic Orchestra, el mal resultat comercial del qual va decantar la balança, ara sota el control creatiu del guitarrista Ritchie Blackmore, cap aquest model sonor més dur i pesat que el defineix i amb el que van triomfar.
Malauradament, les picabaralles entre Blackmore i el cantant, Ian Gillan, van comportar la substitució d'aquest últim per David Coverdale i un reguitzell interminable de canvis que van donar lloc a diverses formacions que es coneixen com a mark (o mk), de les que se'n acrediten fins a vuit, entre 1968 i el present, amb un període de inactivitat de vuit anys, entre 1976 i 1984, de les que únicament la VI (amb Joe Satriani a la guitarra) no va publicar cap disc, la més reconeguda de les quals va ser la mark II, completada pel baixista Roger Glover i el bateria Ian Paice, reagrupada en diverses ocasions fins al 2002 en que Lord, qui moriria víctima d'un càncer de pàncrees el 2012, amb 71 anys, es va retirar. Fruit de tantes separacions va resultar un seguit de bandes de notable èxit, conegudes popularment com la "nissaga Purple", de les que cal destacar-ne a Rainbow (de Blackmore), Whitesnake (de Coverdale) i la Ian Gillan Band.
De la seva extensa discografia, amb una vintena d'àlbum d'estudi i uns altres tants en directe, en destacaria quatre, tots de la formació mark II, Deep Purple In Rock (1970), Fireball (1971) i el de més èxit comercial, Machine Head (1972), moment en el que la filial japonesa de la seva discogràfica els va proposar gravar un disc en viu, del que, tot i fer-ho a contracor, en va resultar el doble LP Made In Japan (1972), un dels millors directes de la història del rock i que conté una versió allargada de la CdD d'avui, editada originalment al Machine Head, la història de la qual, com descriu la lletra, val la pena conèixer.
I va ser que el dia 4 de desembre de 1971 el grup estava al Hotel Eden Palace au Lac, de Montreux (Suïssa) per iniciar el dia següent la gravació del disc -amb l'estudi portàtil de The Rolling Stones que havien llogat- al Casino de Montreux, a la vora del Lllac Léman (Llac de Ginebra l'anomenen a la cançó) on aquella nit actuaven Frank Zappa & The Mothers Of Invention. Però a mig concert un energumen va tirar una bengala que va calar foc al sostre de fusta de la sala i ràpidament es va estendre a tot l'edifici. Afortunadament, la serenitat dels espectadors i l'esforç de Claude Nobs (el "Funky" Claude que s'esmenta al text), director del Festival de Jazz de Montreux i a qui finalment es va dedicar el disc, el títol del qual (Machine Head) li fa referència, organitzant la evacuació, va evitar el que hauria pogut estar una tragèdia. 
Aquesta imatge dantesca, vista des de l'hotel on s'allotjaven els Deep Purple, resultava visualment espectacular, amb el fum escampant-se per la superfície de l'aigua, el que va suggerir a Glover el títol de la cançó, la lletra de la qual correria a càrrec de Gillan, que diu:

     We all came out to Montreaux                          Vàrem sortir de Montreaux
     On the Lake Geneva shoreline                          A la vora del Llac de Ginebra
     To make records with a mobile                         Per gravar amb una unitat mòbil
     We didn't have much time...                              No vàrem tenir gaire temps...

amb aquesta tornada que hem escoltat milers de vegades:

   Smoke on the water, a fire in the sky
   Smoke on the water

i, sobretot, el memorable, tot i què senzill de tocar, riff de guitarra de Blackmore que, doblat distorsionat amb l'orgue Hammond de Lord, ha esdevingut paradigmàtic...les dotze notes més famoses de la història del rock:

              

 

- DEEP PURPLE. Smoke On The Water. Machine Head (1972) / Made In Japan (1972).


1 comentari:

  1. Es comunica als seguidors del blog que el proper divendres no es publicarà la CdD.

    ResponElimina